AIXÒ SI, AIXÒ TAMBÉ

Un relat de: JOSEFINA
No se quin dia vaig començar, però si miro al meu voltant puc imaginar que vaig començar fa molt de temps .
Recordo que passejava el gos i que era de nit. Distreta, dins els meus pensaments, com sempre. M'aturava cada vegada que el gos feia l'intent de fer caca, sense massa sort.
En un determinat moment, alguna cosa em va cridar l'atenció. Entre dos contenidors vaig veure quelcom que brillava i m'hi vaig acostar.
Al Cook, el meu gos, no li va agradar gaire que l'estirés cap allà, ì va intentar rebelar-se, però no se'n va sortir. El vaig fer seguir estirant la corretxa.
Al ajupir-me, vaig comprobar que era una pulsera, d'aquelles que semblen de brillants però són bisuteria fina. Me la vaig ficar a la butxaca amb la sensació d'haver trobat un tresor.
Un cop a casa, vaig netejar-la amb alcohol i la vaig dipositar dins d'un joier antic, de la meva mare.
L'endemà vaig comprobar que seguia dins el joier. Si, hi era.
Quan a la nit vaig tornar a passejar en Cook, tenia la sensació que trobaria alguna altra cosa. No parava de mirar i remirar, aquí i allà.
De tornada a casa, just davant del meu portal, com si m'hi esperés, vaig trobar el meu segon "tresor". Gairebé passo de llarg, però en Cook m'ho va fer notar.
Es tractava d'un bolígraf, d'aquells de publicitat, de color blau marí amb unes lletres blanques mig esborrades. Me'l vaig emportar cap a casa.
Un cop al meu dormitori, vaig comprobar que encara tenia tinta i vaig guardar-lo en el calaix de la tauleta de nit.
La tercera nit, estava més interessada en trobar alguna cosa, que en passejar el gos.
Va ser un llarg recorregut, fins que vaig trobar alguna cosa que em va fer el pes.
Aquest cop era una ampolla de vidre, que vaig pensar que un cop netejada faria bonic al prestatge del menjador. Vaig tornar a casa ben satisfeta.
Després d'aquelles tres primeres nits, cada dia sortia amb l'ànsia de trobar alguna cosa interessant i cada dia ... oh, miracle ! trobava un petit o un gran tresor.
De mica en mica, amb el pas dels anys, he anat acumulant un magatzem de tresors, que m'envolten i que em fan companyia.Tinc de tot : ampolles, revistes, figuretes de porcel.lana, bolígrafs, llibres, bosses de tots els models, alguna cadira gairebé nova, lamparetes que arreglades podrien fer llum, testos per si hi vull colocar plantes algun dia, algunes peces de roba que tinc colocades en el respatller d'un sillò, dos miralls, una maleta que no tanca be ...
Ja no tinc en Cook, però cada nit segueixo remenant paperetes, contenidors i tot el que trobo i cada nit torno a casa carregada de tresors.
Com pot ser que la gent els llenci?
El que més em preocupa és saber que passarà el dia que em mori amb totes aquestes coses precioses.
Potser n'hauria de fer un inventari i colocar-lo en el meu testament?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

125278 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).