ESPERO

Un relat de: JOSEFINA
Espero i desespero, com diu la dita. Espero amb una certa angoixa, amb un nus a la gola, amb certa presió a l'estòmac. Espero amb el cos cansat. Espero amb els ulls tancats i les barres serrades. Segueixo esperant amb les ungles clavades a la ma, dins el puny tancat.
Espero, amb una paciència infinita, que alguns admiren.Espero des la desesperança, i amb un cert recel. Espero i les hores se'm fan llargues. Espero i desespero. Segueixo esperant , suant i sospirant.
Espero i l'estança se'm fa estranya. Espero i desespero, ja no se on sóc. Segueixo esperant , prenc un café i escolto el so de les converses. Espero entre glop i glop, Espero amb el cor encongit i amb molt neguit.
Espero asseguda al banc de la sala d'espera. Espero i desespero entre bates blanques, tant blanques que enlluernen. Espero informació, pregant des l'interior. Espero i desespero.
Espero el què diran, qui sap si se'n sortiran. Espero i desespero.
Aixeco els ulls i miro cap a la porta, intento adivinar per l'expressió del rostre, no entenc què em volen dir. Espero i desespero. Si o si?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

125286 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).