AQUELL NADAL

De mica en mica, ens acostem als dies de FESTA en majúscules. Aviat començaran les trobades familiars. Època plena d'il-lusions infantils, el meu aniversari i el de la meva germana, el canvi d'any... També són dates pel record i l'enyorança. Trobo a faltar tanta gent...Mentre faig la llista per la compra de les viandes nadalenques, penso en algunes de les persones amb qui he celebrat el Nadal al llarg de la meva vida. En primer lloc hi han els pares, la tieta padrineta i l'avi Perera, la meva germaneta, tots asseguts en aquella taula que tenia un braser a sota per escalfar-nos. Encara m'arriba la olor del caldo que feia la mare i veig el pessebre sobre el marbre del tocador amb les llumetes enceses. Però ens vàrem fer grans i ara veig aquella taula llarguísima a Arenys de Munt, a casa de la recordada amiga Nuri, amb tota la meva família i la seva compartint un altre caldo que també fa molt bona olor, amb la llar de foc encesa, i tots junts cantant nadales. A mesura que passen els anys, l'escenari varia i la gent entra i surt. Alguns surten per no tornar a entrar. Ara tenim una nova estampa plena de criatures que ens han convertit en els avis de la família. Noves rialles, noves emocions i il-lusions arriben. La mirada innocent de les petites, em fa creure de nou en el Nadal. Aquell mateix Nadal en el que erem nosaltres les innocents, la meva germana i jo. Eren dies en els que visitavem la Fira de Santa Llúcia i portàvem la carta als Reis. Per un segon, només per un segon, crec que els que van marxar ens miren i somriuen al veure que seguim les tradicions.