Trist

Trist.
Trist per un passat
Al qual he renunciat
Vivint a cada moment
Un present indiferent.

Trist pels somnis despertats
Sense ser viscuts
Sense ser somniats;
Plantejaments de futur
Que no he pogut salvar.

Trist i debatut
Per la incertesa del futur
Car la por d'errar de nou
Em frena i pesa com un jou
Quan intento arrencar el vol.

I la tristesa del passat,
El pes de tota la renúncia,
Em clava a terra, em fa covard:
Em deixa sense un bri d'astúcia.

I quan escric, m'enfonso més
Car ningú m'escolta, ningú em llegeix.
Potser és tot cosa meva,
Un estat passatger de sofriment
Que avui em compungeix sense treva
Ans demà s'acabarà el turment.