Tres cants

*Cant d'inici

Seies el banc, allà prop de la mar.
Em miraves, i jo et tornava la mirada.
Semblàvem illes a punt de descobrir;
escuma de la primera ona del temps
començant ansiosos l'aventura del viure.
Per tu, jo era totes les respostes;
per mi, tu eres un món de benaurances
sense dies estèrils. Amb heura creixent
d'arrels mil·lenàries al meu cor.
Sense icones de fang. Ni imaginades,
ni desfetes a l'antull de qualsevol creuada.
No mai brossa que arrossega l'aigua,
ni endevinalla fugissera amb baf d'absència.
Més bé, creuament de dos carrers. Quatre
cantons amb balconades de verd, i de flors i d'encant.


* Cant de passió

Rebregant paisatges blancs sota aquells llençols
de fil que tu brodares, bastíem amor. I desig. I sexe.
Ens lliuràvem l'un a l'altre amb ventalles de foc
fustigant-nos els cossos, cavalls tèrbols al vent.
Cavalcàrem sense treva damunt ones de llindars
de tarongers en flor. I somnis d'espígol i baladre.
Cremaven la pell i l'aire. I cremàvem carícies
de tots dos, esposa, amiga, dona, amant,
conquerint paisatges nous de feréstega tendresa.
I amb ells, en terra ferma o sobre la mar, vida!
I pensàvem en un futur llunyà amb els nostres
enjogassats en cabòries esclatant als focs de nit,
com palmeres de qualsevol festa major d'agost.


*Cant de plenitud

Ara, a la tardor, vencem dies, i anys i panys.
I calendaris. I passem vides escorcollant
silencis de mar, d'amors presents feixucs,
amb el cor al pit de futures primaveres.
I la cadira de bova del racó del iaio
ens parla de pàgines no escrites.
I el rellotge, amb el seu tic-tac inconfusible
ens conta la nostra història sense nafres.
O mínimes ferides, sent sincers!
Caserna edificada solc a solc, pedra
sobre pedra; espina rere espina, de vegades.
Tenim tants d'amagatalls, tu i jo, que escodrinyar!
I la possible llagrimeta a l'ull s'eixugarà
amb l'esperança del braç veí, company,
i de l'abraçada d'un cos a cos, amiga,
amant, esposa. Al capdavall, per sempre.
A vora foc, el nostre amor és un caliu
que mai no escaparà pel fumeral.