TRAJECTE ESTABLERT

"El horizonte como la barra sucia de un bar desconocido
en la que nunca me podré apoyar".
L. García Montero (poeta andalús).



El teu horitzó només és una trista autopista nocturna.
A la barra d'un bar ignot, et recolzes amb el cap cot,
lliscant com un confortable suïcida burgès,
resseguint una línia blanca i contínua amarada de solitud,
com la rutinària glopada de l'enèsima copa engolida.
Navegues calmós, entre el volant i el comandament a distància,
en una boirosa llibertat condicional. Tot previsible,
trajecte establert.... Tot lligat i ben lligat. El nus
dels amors impossibles, les falses abraçades, tu,
reclòs a la cloïssa tancada sense noves cançons, sense poesia...
I la ràbia, quan t'atures a l'escurabutxaques peatge de torn.
I se t'escuren jolius horitzons, i les avideses
se t'exhaureixen com la benzina del cotxe, el líquid
emmagatzemat que vas buidant dia rere dia.
Aquest és el veritable impost escollit i palpable
que has d'abonar per haver ordenat tant la vida.
Així doncs, calla i paga, que a les deu tens una cita
ineludible : has estat convocat, com cada dia,
a la barra d'un bar ignot en plena autopista.
Ella ja no vindrà, ara corre lliure per carreteres secundàries,
no buida alcohol, només el serveix lluny, molt lluny
del teu horitzó rovellat aturat a les gorges del buit.