Tot canvia

Un relat de: SrGarcia
Mai m’havien agradat els nois; els trobava una colla de salvatges que només pensaven a jugar al futbol, donar-se cops de puny i cavar clots a terra.

Alguna cosa devia haver canviat perquè de sobte em va agradar la seva companyia i el seu somriure. Fins i tot el seu record.

Alguna cosa havia canviat i no eren ells; seguien sent tan assalvatjats i silvestres com sempre.

Jo volia tenir-ne un per a mi sola, com feien moltes de les meves amigues, però amb els de la meva edat no hi havia manera i els més grans no em feien cas.

Em vaig comprar el biquini més bonic que vaig trobar. Vaig anar al riu a banyar-me. Feia goig, ja ho sé. Només em miraven els homes vells, de vint anys cap amunt.

Vaig veure un noi que s’acostava a la vora del riu, com si es volgués banyar. Va entrar i no va entrar, es va banyar i no es va banyar.

Li vaig dir: A veure si t’aclareixes, noi; ja fas patxoca amb això de banyar-te i no banyar-te.

El noi em va dir: Convé saber que la guerra és comuna a totes les coses i que la justícia és discòrdia. I va afegir: Encara que recorris tots els camins, no trobaràs els límits de l’ànima.

Vaig pensar: Ho veig i no ho veig; m’ho crec i no m’ho crec; l’estimo i no l’estimo.

En veure’m torbada, em va voler consolar: L’ànima se’t tenyeix del color dels teus pensaments. Res és permanent a excepció del canvi. Va acabar, mirant-me als ulls: Sense esperança es troba l’inesperat.

Ens vam fer un petó i no ens en vam fer cap.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    SrGarcia | 13-10-2019

    Moltes gràcies a tots. En pujar un relat hi ha un camp obligatori que es diu “Introducció”, allí cito a Heràclit, però aquesta introducció només es veu a partir de la segona pàgina
    .
    Havia entès el relat com una paròdia de la filosofia tan enigmàtica i lluminosa d’Heràclit, barrejada amb una història del tot trivial i casolana.

    Això d’entendre-ho com una versió adolescent del gat de Schrödinger no em sembla mal vist, no.

    Tampoc la metàfora de la indecisió; això potser donaria la raó al grec: som i no som.

  • Enginyós[Ofensiu]
    Montseblanc | 12-10-2019

    Ostres, sembla que la noia s’ha creuat amb l’Heràclit reencarnat... I em temo que no sigui precisament filosofia el que ella busca... Però bé, és un inici, o no...

  • Mecànica quàntica.[Ofensiu]
    Joan Colom | 10-10-2019

    Tocant l'anècdota i en dos minuts, ens descrius tot un univers. Ara bé, més que d'indecisió, que diu PERLA DE VELLUT, jo parlaria de comportament quàntic: les coses són i no són alhora, i això no crec que sigui privatiu de l'adolescència; no creieu que el món emocional és tan quàntic com el món subatòmic?

  • Gràcies...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-10-2019

    Gràcies per les teues paraules al meu poema "El teu tresor", que em són agradables i em fan somriure un tan, doncs em dius que és elegant... t'ho agraeix molt.
    Salut
    Perla de vellut

  • Saviesa literària.[Ofensiu]
    Nil | 09-10-2019 | Valoració: 10

    Adés estic llegint un llibre que porta per títol El iambe grec A l'origen de la sàtira, llibre que està per damunt de la meva capacitat cultural. Llegint el teu concís relat no sols m'ha transportat a una data indeterminada de la cultura grega antiga, per la simplicitat i el naturalisme que desprèn llurs evocadores imatges imatges, sinó que també m'ha paregut un relat que alliçona al llegidor en qüestions de percepció de la realitat no tangible. De veritat... m'has deixat parat amb aquest doll de saviesa que transmets amb el teu relat i a damunt engalanat de poesia, Nil.

  • L' hormona adolescent [Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 09-10-2019 | Valoració: 10

    Donem-li la benvinguda a l'hormona adolescent. Aquella, ens fa veure les coses diferents d'un dia per l'altre o ser valents o covards en situacions. Però quan recordem el que hem viscut amb ella. Sentim certa enyorança avergonyida.
    El final és molt bo,
    Salutacions,
    Neus

  • Indecisió.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-10-2019 | Valoració: 10

    Vaja relat tan entretingut, quan tot és indecisió. Cadascú pensa en la manera de decidir, perquè cadascú és un món. Molt bo. Al final es van donar el bes o no...! ací queda la incogònita.
    Una salutació.
    Perla de vellut

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: