Tot canvia

Quan escric aquest comentari, cinc de març del dos-mil vint-i-dos, la trista actualitat fa que aquest text esdevingui més revelador que mai. Penseu-hi, a mi m'ha resultat revelador en moltes coses. Bona feina, SrGarcia!

Sr.Garcia. Sí, en "Vida d'aquarel.la", és tota una prosa poètica. En Al.literarió és la repetició d'un o més sons.
En infal.lible, em dius que me'n vaig massa lluny en cercar un mot amb ela geminada, jo el vaig compondre amb aquest mot.
Bé està: la frase que em dius, sí quedaria millor.
Gràcies per la teua ajuda amb aquest aspecte, doncs fou l'inspiració així...
Una salutació.
Perla de vellut

Moltes gràcies a tots. En pujar un relat hi ha un camp obligatori que es diu “Introducció”, allí cito a Heràclit, però aquesta introducció només es veu a partir de la segona pàgina
.
Havia entès el relat com una paròdia de la filosofia tan enigmàtica i lluminosa d’Heràclit, barrejada amb una història del tot trivial i casolana.

Això d’entendre-ho com una versió adolescent del gat de Schrödinger no em sembla mal vist, no.

Tampoc la metàfora de la indecisió; això potser donaria la raó al grec: som i no som.

Ostres, sembla que la noia s’ha creuat amb l’Heràclit reencarnat... I em temo que no sigui precisament filosofia el que ella busca... Però bé, és un inici, o no...

Tocant l'anècdota i en dos minuts, ens descrius tot un univers. Ara bé, més que d'indecisió, que diu PERLA DE VELLUT, jo parlaria de comportament quàntic: les coses són i no són alhora, i això no crec que sigui privatiu de l'adolescència; no creieu que el món emocional és tan quàntic com el món subatòmic?

Gràcies per les teues paraules al meu poema "El teu tresor", que em són agradables i em fan somriure un tan, doncs em dius que és elegant... t'ho agraeix molt.
Salut
Perla de vellut

Adés estic llegint un llibre que porta per títol El iambe grec A l'origen de la sàtira, llibre que està per damunt de la meva capacitat cultural. Llegint el teu concís relat no sols m'ha transportat a una data indeterminada de la cultura grega antiga, per la simplicitat i el naturalisme que desprèn llurs evocadores imatges imatges, sinó que també m'ha paregut un relat que alliçona al llegidor en qüestions de percepció de la realitat no tangible. De veritat... m'has deixat parat amb aquest doll de saviesa que transmets amb el teu relat i a damunt engalanat de poesia, Nil.

Donem-li la benvinguda a l'hormona adolescent. Aquella, ens fa veure les coses diferents d'un dia per l'altre o ser valents o covards en situacions. Però quan recordem el que hem viscut amb ella. Sentim certa enyorança avergonyida.
El final és molt bo,
Salutacions,
Neus

Vaja relat tan entretingut, quan tot és indecisió. Cadascú pensa en la manera de decidir, perquè cadascú és un món. Molt bo. Al final es van donar el bes o no...! ací queda la incogònita.
Una salutació.
Perla de vellut