Tornaran les orenetes ?

Un relat de: joandemataro

I
“ Tornaran les fosques orenetes…”

Sí, diuen que van tornar !
Al cap i la fi, la vida no és més que un acte,
el mateix acte teatral que es respeteix
una i altra vegada…

- Baixa el teló, canvien els actors
o el decorat o potser res o tot, potser.


I tornen els mateixos sospirs,
les mateixes alegries o angoixes,
les mateixes pors o il.lusions…

- Aplaudiments o xiulades, canvi de públic
o potser no. Puja el teló.


II
“ però aquelles que van aprendre els nostres noms… “

No, aquelles no van tornar;
I és que , res no torna del tot, cal acceptar-ho
O donar l’esquena a la vida.

Alguns , que pretenen el passat ,
no s’adonen que els records són més fràgils
que les bombolles de sabó;
són més sensibles
que el vol de les papallones que escampen els colors.

III
“ com jo t’he estimat, mai ningú t’estimarà.”

Ai, Gustavo Adolfo ! Qui sap, potser anaves errat.
És tan difícil sincronitzar els batecs de dos cors
sense aturar-los, sense esgotar-los…
Cal ser generós quan l’amor és tan immens
i deixar-lo morir en silenci.

- Baixa el teló, canvien els actors
o el decorat o potser res o tot, potser.

Comentaris

  • Tot canvia[Ofensiu]
    elenam | 03-02-2012 | Valoració: 10


    És cert, la vida és com una roda, canvia es modifica i va canviant el decorat, cal viure aquests moments i deixar enrera el que ha perdut color.
    Enhorabona!!!!
    abraçades

  • Un cant al present[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-02-2012 | Valoració: 10

    Assumeixo i m'agrada el que escrius.
    Sobretot:
    "No, aquelles no van tornar;
    I és que , res no torna del tot, cal acceptar-ho
    O donar l’esquena a la vida."
    Viure del o en el passat és donar l'esquena.... Molt realista.


  • Cal que ens ho recordem de tant en tant[Ofensiu]
    Carles Ferran | 31-01-2012

    Res no és per sempre, gira la roda del temps i tornen les orenetes, però no són les mateixes. Estem convençuts, en la nostre petulància, que el que vivim és inèdit, que mai ningú ho ha conegut ni ho coneixerà, i no volem veure que repetim sentiments i situacions mil•lenàries, i que potser fins i tot l’escenari és semblant. Quanta vanitat!
    Més val gaudir amb humilitat fins al moll de l’os el present que ens pertoca.

  • La immensitat de l'amor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-01-2012 | Valoració: 10

    Un gran exercici Joan, aquest d'agafar uns versos del gran Gustavo Adolfo i deixar-te anar amb ells. Podríem dir que es tracta de'n Gustavo Adolfo de Mataró. I potser l'amor, aquell amor no tornarà, però les gran paraules sobre ell, sí. La teva versió del seu poema n'és una prova, en el sentit de que les coses es poden canviar, modificar i , fins i tot, millorar. Una abraçada i un brindis a l'amor!

    aleix

  • Sona molt bé[Ofensiu]
    Frèdia | 25-01-2012

    Això de deixar els somnis en el terreny dels somnis, penjar els hàbits, obrir la finestra i llençar-se a la vida sense pors, sabent que l’amor et farà volar. Em va agradar força aquest poema quan vaig llegir-lo. Ara que ja et puc posar cara i veu, resulta més fàcil comentar i compartir allò que les paraules ens suggereixen. I tornaré a passar pel teu racó, com les orenetes.

  • Acceptant la realitat[Ofensiu]
    Núria Niubó | 25-01-2012 | Valoració: 10

    Oh, Joan, m'encanta!
    Aquí desgranes el meu poema favorit del meu poeta de joventut, i o fas desmitificant-lo, de cada vers una estrofa per reflexionar i assumir la realitat.
    Saps jo en molt moments d'enyorança m'he repetit interiorment...

    no nuri, no tornaran
    ja han oblidat fins i tot el teu nom,
    i… qui sap, em dic, qui sap…
    potser algun dia, algú
    encara m'estimarà més

    i he baixat el teló d'aquella vida meva passada
    i he canviat de decorats,

    Perquè ho sé, ho tinc clar…
    no tornaran!

    Tota una lliçó d'amor i desamor. La darrera estrofa és preciosa especialment els dos últims versos

    Cal ser generós quan l’amor és tan immens
    i deixar-lo morir en silenci.


    MAGNÍFIC!!!
    Una càlida abraçada,
    núria

  • tot repeteix i tot és diferent[Ofensiu]
    liudmila | 23-01-2012 | Valoració: 10

    com si fem voltes d'una spiral... Un poema per reflexionar, com Sheakspere:" El Món és un teatre, i tothom som actors"...

  • tot repeteix i tot és diferent[Ofensiu]
    liudmila | 23-01-2012 | Valoració: 10

    com si fem voltes d'una spiral... Un poema per reflexionar, com Sheakspere:" El Món és un teatre, i tothom som actors"...

  • Bon cap de setmana[Ofensiu]
    free sound | 21-01-2012 | Valoració: 10

    per tu també i bon poema també...
    Que tornin amb llibertat,
    i amb abraçades de sinceritat.
    Merci Joan.

Valoració mitja: 10