Torbadores curvatures

Un relat de: rnbonet

A la llum obliqua i tènue d'un instant
fugaç,
cossos, i colors, i calors d'aura
conquerida,
mostrant el desig en roses nacrats
i blaus i morats ambivalents;
tornejant figures,
acaronant pells i rodoneses lúbriques.

Un goig als ulls, l'escena. Imatge
que retrata
tràngols d'amor passats
pels turons dels pits i les valls dels sexes.

Ensumant cossos d'amants, satisfets ara,
pintor s'expressa:
Deixant-vos endur per un instint ben humà,
tinc por de saber quant d'amor es teniu.
Caliu foragitat, el somni us guanya.

I el gerro amb flors, al fons i dreta
ben cofoi , dissimulant,
sols per despistar.
No em feu massa cas:
ompli, precís, un buit en fals.


Comentaris

  • gypsy | 10-10-2009

    m'agrada moltíssim, gairebé es pot tocar, tan carnal com la vida mateixa. Els versos finals, impressionants!

    Chapeau Mr. Bonet, sempre s'aprèn quelcom de vos.

    :)

  • ja ho pots ben dir[Ofensiu]
    perunforat | 09-10-2009

    amic bunet, quina tria va fer la Dolça!Van sortir fums, flames i tot tipus de posicions en una sola i immaculada interpretació!
    Com sempre amb aquesta elegant tendència de contextualitzar els colors i d'acaronar les siluetes!
    És un plaer participar amb tu!

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

357304 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!