T'odio

Un relat de: Nyanga

T'odio…

T'odio per no entendre res,
per no saber tractar-me com la princesa que un dia em vas dir que era,
per no fer de mi allò que jo hauria volgut.
T'odio per totes les paraules que em vas dir,
i per aquelles que has oblidat massa despressa;
T'odio per les abraçades fugaçes, dolçes i verinoses,
que ara es claven dins meu matant-me poc a poc.
Per tots els petons que em vas fer,
per totes les vegades que em vas acariciar la pell,
fent-me sentir sota teu,
la persona mes important del món sencer.

T'odio tan per no saber que fer…
o per saber-ho fer massa bé.
Per fugir de mi,
per regalar-li a ella totes les caricies que vull jo.
T'odio per les mirades plenes de complicitat,
que ara no puc oblidar,
que venen dins el meu cap cada vegada que tanco els ulls.
Per cada promesa trencada,
per tot el que hagues pogut ser i no serà.

T'odio pel sol motiu d'estimar-te tant.

Comentaris

  • T'odio per les mirades plenes de complicitat[Ofensiu]
    korius | 10-08-2009 | Valoració: 10

    és preciós... em sento molt identificada :C
    gràcies pel comentari, m'ha agradat molt!
    espero que trobis el que busques i que siguis feliç :D
    1 petonàs i segueix escrivint!

  • I l'altre ?[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 05-08-2009 | Valoració: 10

    Relat punyent. Odiar a algú... també implica que l'altre també odia o va tant despistat que no sap....
    Odiar com tota emoció convé expressar-la, com tu has fet, i deixar-la volar...a vegades li costa agafar el vol.
    No ajuda gens l'odi instal·lat dins.
    T'invito a volar, Nyanga.

  • Quant dolor![Ofensiu]

    Quanta tristesa contenen les teves paraules...
    M'has commogut!

    Gràcies per aquest munt de comentaris que m'has enviat, però encara no sé si ets una princesa que busca un príncep, o un príncep que busca una princesa... no m'ha quedat clar.

    Et desitjo que trobis aviat el que busques...

  • Què complicat que és...[Ofensiu]
    - | 27-07-2009 | Valoració: 10

    el món dels sentiments! Tan difícil és expressar-los, com saber-los interpretar... I és que neixen, flueixen, s'entrellacen i es confonen amb tanta facilitat...!

  • GRÀCIES...[Ofensiu]
    Ayla | 22-07-2009 | Valoració: 9

    ...pel teu comentari. Sempre és agradable saber que a algú li agrada el que escrius.

    M'ha agradat molt el teu relat... com expresses la impotència d'estimar a algú que no s'ho mereix.

    Enhorabona, Nyanga.

    Una abraçada.

  • preciós[Ofensiu]
    Vorinken | 22-07-2009

    realment preciós. Expressa perfectament xom de suau és la línia que separa l'amor de l'odi, la felicitat dels petits instants dels records que després fan tan mal...

  • distàncies [Ofensiu]
    Avet_blau | 21-07-2009 | Valoració: 10

    En la distància mínima,
    entre l' amor i el odi,
    entre el resentiment i el perdó,
    entre el desig i el rebuig:
    l' anima plora.

    En aquest espai,
    fet malve per el temps i les paraules,
    les mirades , i els retrets,
    hi ha una lluita per la supervivència,
    i a vegades entre la vida i la mort,
    la salut i la malaltia ,
    o la'alegria i la tristor;
    I al final de la batalla,
    sol guanyar el desamor,
    i un altre cop el temps sera clau,
    per tornar a viure, oblidant el rencor.

    Avet_blau

  • T'admiro[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 21-07-2009

    pels teus versos tan ben trobats. Diuen que de l'amor a l'odi hi ha un pas i tu ho has sabut transmetre molt bé.
    Encantada de llegir-te, Nyanga.
    Una abraçada.

    Mercè

  • Somriu | 11-07-2009 | Valoració: 7

    gràcies per comentar, tu també estàs a preferits :)

  • Somriu | 10-07-2009 | Valoració: 7

    m'hi sento identificada, et felicito :)

  • Possiblement[Ofensiu]
    ullsdexocolata | 08-07-2009

    , i per desgràcia, moltes de tantes noies hem sentit en l'ànima aquest text.

    És fantàstic. Jo no ho hauria pogut dir millor.

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Nyanga

Nyanga

45 Relats

225 Comentaris

63397 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Els coneguts diuen de mi que sempre estic feliç i amb un somriure als llavis, els que em coneixen saben que no sempre somric... només aquells que m'estimen de debó m'han vist plorar.

*
*
*

Gràcies a tots els que passeu intencionadament o no pels meus relats i gràcies encara més a aquells que gasteu una miqueta de temps en comentar-los....M'ajuda molt saber les vostres opinions per millorar!