Cercador
Com?
Un relat de: Nyanga- Compartir:
Com puc seguir lluitant
simplement per una vida
que ja no crec que m'importi?
Com puc aixecar-me cada matí
si només d'obrir els ulls
sento que tot el malson torna altre vegada al meu cap?
Com puc deixar que els meus ulls
plens de llàgrimes en cada minut del dia
vegin que hi hauran dies millors?
Com puc sentir esperança
si d'una ganivetada
m'han arrencat tot el cor i me l'han esmicolat?
Com puc caminar
si les cames no obeeixen les meves ordres
si no tinc forces per fer ni un pas més?
Com puc sentir
que val la pena esperar
que quan tot s'acabi jo sabré perdonar?
Com puc no pensar
intentar acabar amb tot això?
Un pas en fals i tot s'haurà acabat.
I potser aleshores,
des del cel,
la pluja serà el reflex de les meves infinites llàgrimes.
Comentaris
-
mbr1714 | 23-01-2010
Sempre hi ha algun motiu per continuar endavant, i espero que tu el trobis :)
una abraçada i ànims, molt bon escrit!!
mbr1714 -
ullsdexocolata | 21-01-2010
Sentiràs que el malson intenta dominar-te, i que les llàgrimes cauen dels teus ulls, passan per cadascun desl porus de la teva pell.
Pot ser sentis que no tens força ni per llevar-te al matí, ho sé, perquè a mi també m'ha fet falta. Però has de lluitar per mantenir viva la teva ànima. Per posar-hi remei, perque no et pots permetre el luxe d'esperar. Actua.
Perquè jo sé que no cometràs cap pas en fals. Abans de fer-ho, mira arrere i pensa si val la pena passa pàgina, definitivament, I si no és així, encara serà a temps de donar mitja volta i seguir lluitant.
Amb molta enyorança i molt d'ànims. TU POTS.
Ulls de xocolata. -
Un poema que conmou[Ofensiu]Fada del bosc | 18-01-2010 | Valoració: 10
Continuo passejant per R.C. i no em puc estar de comentar un altre dels teus poemes. Un poema que conmou, perquè com es pot continuar visquen quan et sents morir?
De la Fada del bosc que s'ha conmugut amb el teu poema.
l´Autor
45 Relats
225 Comentaris
63272 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Els coneguts diuen de mi que sempre estic feliç i amb un somriure als llavis, els que em coneixen saben que no sempre somric... només aquells que m'estimen de debó m'han vist plorar.*
*
*
Gràcies a tots els que passeu intencionadament o no pels meus relats i gràcies encara més a aquells que gasteu una miqueta de temps en comentar-los....M'ajuda molt saber les vostres opinions per millorar!