Cercador
Has conegut mai l'infern de prop?
Un relat de: Nyanga- Compartir:
Evocant records tot endreçant els calaixos oblidats,
no puc evitar llàgrimes de nostàlgia continguda.
Potser tot va passar massa ràpid,
sense temps per mirar enrere,
sense forçes per ser dèbil
i deixar-me marcar pels fets.
I és ara,
quan revisc moments compartits
que em fan sacsejar el cor,
quan somio cada nit,
i em desperto sabent
que ja mai més res serà el que era.
Tot semblava tan perfecte,
mil plans i mil promeses,
i de sobte el meu cor va fer un gir massa inesperat,
massa dolorós i temut,
i refugiant-se en l'aparença de la felicitat,
ha pogut sobreviure a l'infern de l'amor i el desamor.
Però és ara quan
suren a la superficie les culpes i els perdons,
quan evocant records penso,
en on hauria de ser...
i en on sóc, sola.
Comentaris
-
M'havia oblidat...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 17-05-2010 | Valoració: 10
de valorar-te'l, i realment s'ho mereix.
-
És curiós...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 17-05-2010
com el fet d'endreçar calaixos ens transporta sovint a vivències i/o a nostàlgies que havien quedat amagades rere de petits records que conservem. Llavorda, cada peça, cada full, pot ser una evocació a un passat que probablement ha fet variar el nostre present. I de tot això n'has fet un poema que ho descriu a la perfecció, sense dramatistes, amb les paraules justes que ens parlen de la cruesa d'alguns moments i sobre tot de la soledat de la protagonista.
Una abraçada -
Resposta: Suposo que tothom, no?[Ofensiu]nuriagau | 19-04-2010 | Valoració: 10
Has sabut transformar en poema una sensació que segurament tots hem sentit. Genial!
A més a més, trobo que has encertat de ple amb el títol. Endavant!
Enhorabona, Nyanga!
Núria
-
L'amor i el desamor forment part de la vida.[Ofensiu]Núria Niubó | 17-04-2010
Un poema valent, però dur, senzill i autèntic, l'amor i el desamor forma part de la vida.
En cada vers hi ha molt d'amor, però reviure els records amb enyorança i sentiments de culpa sempre fa mal, cal tancar aviat aquest calaix per més endavant tornar a obrir-lo i recordar només els bons moments.
Les paraules d'aquest poema tenen tota la força del cor. No pot, ni hi ha d'haver soledat dolorosa per algú que sap estimar així.
Un poema preciós.
Una abraçada,
Núria
-
Escrius molt bé[Ofensiu]Hannah | 17-04-2010 | Valoració: 10
Felicitats!
M'ha encantat sobretot el final.
La solitud no es del tot dolenta, mirat-ho d'una altra manera.
Una abraçada de Hannah. -
Unes sensacions[Ofensiu]Joan G. Pons | 23-03-2010 | Valoració: 10
Molt bon relat...i molt sensible.
Escrius:
"quan evocant records penso,
en on hauria de ser...
i en on sóc, sola."
A vegades la solitud ben assumida és una trobada en present. -
Potser.......[Ofensiu]Bitxa | 23-03-2010 | Valoració: 10
..........el millor dels teus relats!!!!!!!!!
No hi manca cap paraula, tampoc en sobren.
Just.
Entenc el que dius.
M'encanta el final.
Valoració mitja: 10
l´Autor
45 Relats
225 Comentaris
63281 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Els coneguts diuen de mi que sempre estic feliç i amb un somriure als llavis, els que em coneixen saben que no sempre somric... només aquells que m'estimen de debó m'han vist plorar.*
*
*
Gràcies a tots els que passeu intencionadament o no pels meus relats i gràcies encara més a aquells que gasteu una miqueta de temps en comentar-los....M'ajuda molt saber les vostres opinions per millorar!