...i vas aparèixer tu

*...i vas aparèixer tu,
envoltada de somriures,
d'alegria i de felicitat,
entremig de somnis incerts.

Pensava que potser no era real,
que tan sols era
la meva mala imaginació,
que estava massa equivocada.

Pensava en el desig,
de tocar-te i de besar-te,
d'acariciar-te i d'estar amb tu,
tots els minuts de la meva vida.

I aleshores...tu.
Sempre aquí,
sempre amb mi;
i el cor ja estava captivat,
amb el teu somriure,
amb la teva mirada...

I vaig escollir el camí,
deixar tota una vida,
començar-ne una de nova,
potser sola,
però sentint-te ben a prop meu,
notant-te al meu costat,
estimant-te com mai abans,
havia pensat que et podria estimar.