T'estimo!!!

Molt bonic!! S’ha de dir que l’amor pot ser un cau de mal de caps!! Però quan és un amor autèntic i correspost... no hi ha res més bonic! Gràcies perquè amb aquest poema m’has transportat a uns records molt agradables!!! (a vegades les coses sembla que van per un camí, i tot ho veiem negre, però arriba un punt que quan veus la llum, acaba sent com un nou alè de vida!)
Salutacions:
Eloi

Mena sí tens raó, l'altre escrit va estretament relacionat amb aquest. El vaig escriure a l'any 2005, amb 15 o 16 anys com a molt. Quan he vist les faltes que vaig fer jo també m'he esgarrifat! Hehehe sort que amb els anys aprenem a fer menys faltes d'ortografia. A mi també em fa mal d'ulls, em sap greu, era una adolescent enamorada. El relat de "L'estimava...i de quina manera" ve a marcar una evolució en relació als meus sentiments i pensaments.

Gràcies per llegir-los i comentar-los.

Una abraçada

Acabo de comentar-te el darrer relat i em quedo ben sorpresa en llegir aquest poema que està íntegrament copiat en aquell, llevat d'uns versos finals, crec recordar. ?????

Ara comentaré el tema faltes ortogràfiques:
-et deixes de posar majúscules
. borrarte----borrar-te
prohivit----prohibit
pero---però
necesites----necessites
testimo---t'estimo
....


Penso que està bé escriure a raig, amb sentiment, amb tota l'energia de l'emoció I alhora crec que un cop 'vomitat' val la pena de fer una repassada. Fa més goig.

Mena

"no respirar per no sentir la teva bona olor..." ho he pensat tantísimes vegades...
Ara ja fa temps que no hi penso tant, però de tant en tant em venen aquells records de què parles, i se'm posa la pell de gallina.
Tantes vegades he sentit la seva olor a qualsevol lloc, escoltar el seu nom i alçar el cap, notar que passa per darrera i recordar tot allò que vam viure junts, va ser tant bunic...
Com diu un comentari d'algú, no l'oblidis, més que res perquè no podràs mai, almenys jo no ho podré fer, simplement arribarà un moment que recordant tot allò se't dibuixarà un somriure a la cara, sense que et caigui una llàgrima. ningú et pot entendre millor que algú que hagi passat pel mateix, i moltes de les persones que han deixat un comentari ho han viscut, jo també.
A hores d'ara, m'agrada recordar de tant en tant. va ser bonic, si, però tinc la esperança que el que vindrà serà encara més bonic.
De fet, avui és un dels dies que penso massa, i a sobre estic escoltant Lluís Llach ( dis-me massoca) i tinc els ulls entel·lats, però segueixo tenint un somriure a la cara. i tu també el tindràs.

Aquest poema m'encanta, és preciós, l'he llegit tantes vegades. Jo sento molt d'amor per el meu novio, no m'agradaria oblidar-lo mai, però ultimament ho pasem malament tan ell com jo, estem molt separats i suposo que això ho provoca, si en algun moment l'oblides em moriria, no puc estar ni un sol minut sense pensar en ell. Suposo que això és l'amor, ell a sigut el primer, i espero de tot cor que sigui l'últim, i que tot el que estem pasat ens fasi sentir més forts. T'estimo molt!
I felicitats a l'autora.

Antes que nada me vais a perdonar pero no hablo ni escribo catalán, aunque adoro leerlo. Mi chica es catalana y me ayuda poquito a poco a ir entendiéndolo cada vez más. Soy filólogo y tengo pasión por las lenguas latinas. Os podéis imaginar los topicazos tontos que se oyen en Madrid sobre Cataluña, por suerte, mis estancias en Cadaqués me han quitado mucha necedad de encima. No quisiera que me vieseis como un entrometido. Vengo con mucha humildad y me expreso en la única lengua que domino(lo podría hacer en inglés, pero eso sí que estaría fuera de lugar). Solo quisiera que no me vierais como a un invasor o un opresor o algo similar. Por cierto, el poema es muy certero y relata muy bien todos los estados que se pasan durante el desamor. Felicito a la autora. Saludosss

Has clavat tot el que sento ara mateix!!!

Bé... passant per alt les caricies i tot el que és físic...

Però jo d'alguna manera també necessito oblidar... El que sento per ell, no a ell... Que no és el mateix, i així, poder tenir una conversa normal...

Felicitats, espero que aconsegueixis el que vols!!

Petons

Yas

deu ni do, quin tou de paraules tan plenes de significat, ehhhhhhh
no t'havia llegit, però ho faré!!
Felilcitats!
Sílvia

aix... que em faràs plorar...! perquè és que m'hi sento tan identificada entre les teves paraules... Desitjar a una persona mentre alhora necessites oblidar-la per poder orientar la teva mirada cap a una altra destinació...

com ens fa patir l'amor...

apa! que vagi bé!!!
Gemm@ (uoo! compartim nom! jejejeje)

Ciao!

ke boniiiik!! jop.. m'ha posat trista :P.. voler oblidar x poder viure xo alhora no voler oblidar xk es tant temps i tants records i tants somriures (xo tants plors tb..) i aiixx...

Precios.. ^^ si, es molt complicada aquesta sensació de no voler deixar-lo d'estimar i no poder.. Soposo que no depen de nosaltres.. sinò del nostre cor.. i com que no el podem dominar.. fa i sent el que vol..
Una altra vegada et torno a dir que molt macu!!

La situació cruel d'haver d'oblidar i no voler fer-ho... en fi, situació ben trista, però que amb el temps es va superant, i més si ho exterioritzes amb un poema tan bell!

fuass!! GEMMA... nomes puc dirte q as descrit perfectament ls meus sentiments... es precios... un xic mes i em salten les llagrimes noia... no tinc mes paraules x dirte... increible...
Un peto!!!
Et seguire llegint!! ;)
NoKia

Noia tu el que sents envers aquest noi, és algo més que un simple amor. No et dirè que l'oblidis, sinò tot el contrari, recorda'l. Recorda tots el moments bons que heu passat junts, tots aquells moments especials que has passat amb ell a soles, totes aquelles converses... tot... tot... recorda-ho tot, però no t'enamoris dels records. Viu el present.

Somriu i sigues feliç.

Una abraçada:

Sanke85

És fantàstic aquest poema! Has sapigut plasmar el què es sent quan un t'estimo deixa de ser correspost, és dificil transmetre tots aquests sentiments sobre paper, però tu ho has sapigut fer, i t'ha quedat genial! ;)
Espero que si tot el què has escrit és real, aconsegueixis oblidar aquesta persona que et fa patir, que el món és ple de persones! :P

Et seguiré llegint! I no deixis mai d'escriure, que ho fas molt bé!

Petons!!

Gorwilya

El trobo excel·lent. M'agrada molt el que escrius Gemma!!! et seguiré llegint!!

laura^^

hola Gemma, primer de tot dirte que gràcies pel teu comentari :).
Respecte el que has escrit.. m'ha agradat molt, de veritat... anava llegint això i no s'acabava.. cada cop m'agradava més de la manera que t'expressaves.. està molt, però que molt bé. No és facil oblidar a una persona a la que has estimat tant i que ara no deixes de somiar.. hauras de deixar que actui el temps.. esperar a un futur que espero que no sigui molt llunyà.

Espero que continuis escribint perquè n'estic segura que escriures coses molt maques.

1 petó :)

En aquest poema reflexes exactament la meva situació d'ultimament (els últims 5 anys.. no sé oblidar).. i m'has fet recordar un munt de coses.. i bé, m'imagino lo malament que ho passes, així que espero que tot vaigi bé, i no tardis massa ha "oblidar-lo" (dins del que cap)..
M'ha agradat molt, perque reflexes molt bé aquest sentiment.

Petons, glia!

molt bonic

Jo despres d'1 any encara estic passant pel mateix que tu..mai arribaré a oblidar aquell home que te un troç del meu cor.El teu relat m'ha recordat per la tristesa que estic passant.

Expresses precisament l'etapa que estic visquent ara mateix a la meva vida. Jo mateix no ho hagués pogut expressar tan bé! Felicitats per la teva sensibilitat i honestitat amb tu mateixa.

No tinc paraules Gemma, m'has fet viure aquesta amor no correspós, m'has fet patir com si fos jo qui el visqués!
Q dir-te q ho has expressat molt bé, es nota q et dol i et fa mal recordar q ja no el tens...pero q coses axi mil, avegades ens toca rebre avegades donem pel sac nosaltres!No t'enfonsis, ara u veus tot negre pero tornaras a estimar tant o mes que aquest noi!^^ anims bunicaaaaaa!Smpre endavant!

Avui és diumenge i són aproximadament les dotze. Tinc ressaca d'ahir la nit. I estic feta una merda...
Jo també estimo al noi equivocat, n'estic penjada, i el vull oblidar. Ell és lluny d'aquí i a més no m'estima (ho sé). I quan el veig (ve de tant en tant), només m'aconsegueix fer més mal.
Però crec que me'n podré sortir, que ens en podrem sortir... Crec que ens mereixem seguir endavant... Crec que les coses han de canviar per força...
Està mlt ben escrit el relat, de debò. M'ha agradat molt i m'ha fet pensar amb qui més estimo.
Un relat exel·lent.
Petons i ànim...


P.D Encara que soni a molt tòpic i que jo més aviat no hi cregui, si passa de tu potser és que no et mereix....

Avui és diumenge i són aproximadament les dotze. Tinc ressaca d'ahir la nit. I estic feta una merda...
Jo també estimo al noi equivocat, n'estic penjada, i el vull oblidar. Ell és lluny d'aquí i a més no m'estima (ho sé). I quan el veig (ve de tant en tant), només m'aconsegueix fer més mal.
Però crec que me'n podré sortir, que ens en podrem sortir... Crec que ens mereixem seguir endavant... Crec que les coses han de canviar per força...
Està mlt ben escrit el relat, de debò. M'ha agradat molt i m'ha fet pensar amb qui més estimo.
Un relat exel·lent.
Petons i ànim...


P.D Encara que soni a molt tòpic i que jo més aviat no hi cregui, si passa de tu potser és que no et mereix....

M'encanta el teu poema...A mi també em passa el mateix...Estimo molt una persona però no puc oblidar-la ni tenir-la al meu costat...I per culpa d'ell estic patint molt.

Estimar es molt complicat i mes si a qui estimes no et correspont.
En aquests relat i veig una dona amb un cor fet bocins per un grant amor que no ha pogut oblidar.
Si es aixi animat.