L'estimava...i de quina manera!

Un relat de: xianema
Volia oblidar-lo,
volia que fugís del meu cap per sempre,
esborrar-lo dels meus somnis,
tancar els ulls per no veure'l més.
No respirar per no sentir la seva bona olor,
no reviure aquella dolça mirada
ni sospirar pels seus petons...


Volia esborrar la il·lusió de tenir-lo
volia acabar amb les ganes d'estimar-lo
volia trepitjar els records,
i eliminar les seves mans quan m'acariciava.
Fins i tot estava disposada a plorar un dia per tal de treure les llàgrimes
d'amor acumulades per no tenir-lo!!

Volia.... però no podia perquè l'estimava,
i estimar no te ni explicació ni lògica
però jo l'estimava i no hi podia fer res.
L'estimava perquè havia vist com li brillaven els ulls,
l'estimava per moltes raons i per cap al mateix temps.
Segurament l'estimava perquè ell també m'havia estimat,
perquè les seves carícies
transmetien una mena de desig.
L'estimava perquè havia arribat a formar part de la meva vida,
i creia que no en podria sortir mai.


Però tot es va quedar en això. En el verb estimar conjugat en passat. I el vaig acabar oblidant, justament perquè...

No tenia prioritat a la seva vida,
tampoc era el moment,
realment no el necessitava
mi jo li feia falta.
I envers les paraules que tot sovint repetia,
aquells: "t'estimo molt carinyo!"
es queden en això, en simples paraules.


Paraules que s'emporta el vent.
Poemes que caduquen,
sentiments que s'apaguen,
i imatges vives que sols es converteixen en records.

Comentaris

  • xianema | 30-08-2013

    Gràcies a tu per comentar amb sinceritat Mena!! I per corregir-me les faltes també! Hehe

    Anima al teu fill a escriure si és bo fent-ho! La llavor la té, sí!! He vist que tenies moltíssims relats publicats. Els aniré llegint. Admiro a tothom qui és capaç d'escriure tan poemes, com relats eròtics, com de crítica social, etc. Provablement la teva feina vagi estretament relacionada al món de la literatura

  • xianema | 30-08-2013

    Gràcies a tu per comentar amb sinceritat Mena!! I per corregir-me les faltes també! Hehe

    Anima al teu fill a escriure si és bo fent-ho! La llavor la té, sí!! He vist que tenies moltíssims relats publicats. Els aniré llegint. Admiro a tothom qui és capaç d'escriure tan poemes, com relats eròtics, com de crítica social, etc. Provablement la teva feina vagi estretament relacionada al món de la literatura

  • Aix, se m'ha colat el meu segon nick...[Ofensiu]
    Tanganika | 30-08-2013

    ...shhsst! :) Amb el Tanganika escric eròtica (o intimista, o surrealista o ximple, depèn de com em pega!) (i, bé, per allà al fòrum molts ja ho saben, ;))


    Bona nit!

  • Gràcies a tu per prendre-t'ho amb un somriure [Ofensiu]
    Tanganika | 30-08-2013

    Jo tinc 46 anys (quasi 47) i sempre he escrit. És no deixar-ho, el sentir-ho, sobretot. I això darrer, repeteixo, ho tens. No ho perdis, ni que sigui per fer auto-teràpia. Jo tinc un fill de 22 que guanyava cada any el Sant Jordi a l'escola i no escriu. Li feia vergonya 'destacar'. Té la llavor. Tant de bo l'aprofités.

    Una abraçada des del Maresme!

    Mena (i gràcies pel teu comentari)

  • Ho expresses exactament[Ofensiu]
    Mena Guiga | 29-08-2013

    Són aquests els pensaments que s'escauen arrel d'un trencament amorós.


    Potser no ho dius de forma original o amb un estil marcat, però comuniques.
    I això és molt, ja.

    Mena