Terra rosada

Un relat de: Urepel
No ploris tu
fill de la verda brisa
quan ses paraules s'esmunyin
i als núvols empenyin,
quan s'apagui la tarda
i de tu s'acomiadi
quan solqui el cel
i a la fi parteixi.

Filla de verda terra,
no planyis estimada
quan dalt d'un turó
la vegis sortir arrissada,
quan sentis el petó
de la brisa al marxar
la que eriça la pell del mar
i a tu et va deixar marcada.

Fill de la terra vella
que ara dorms al ras,
en el gronxar de les branques
de son somni un pedaç:
gronxant-se amb les fulles
les engrunes de núvols
records de viatge amarat
amb records de mar.

I dansant cabró
de la brancada
un darrer acord:
el dels seus llavis
petó de rosada
amarant-se'm de record.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Urepel

Urepel

82 Relats

89 Comentaris

65922 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Maresme, 21/3/81.

"Vull viure sense idealisme i sense ètica. Però no sóc lliure. Sóc incapaç de destruïr". Anaïs Nin.

"Si un home no va al ritme dels seus companys, potser sigui perquè sent un tambor diferent. Deixeu-lo que segueixi la música que sent, per lluny que sigui i tingui el ritme que tingui". Thoreau.

http://www.youtube.com/watch?v=KkF1kwwXdec