Terra promesa

Un relat de: Dolça Parvati

Entreviure amb els mots.
Entremorir sense ells.
Com descriure el tel del silenci que et precedeix?
Grisos són els dies sense musa,
Sense el dolor ardit de la paraula
Clivellant la consciència regirada,
Hoste incòmoda, permanent,
Com una senyoreta mal asseguda
Per romandre amb decòrum amb la faldilla estreta.

Bregar amb la bellesa.
Rendir-se a ella.
I no atènyer mai el repòs
D'un món vist sense pregunta,
Impossible ja la vida solament viscuda,
Amb la pregunta ineludible
Sempre a flor de llavis.
Trobar-te en qualsevol racó
Per les escletxes del món.
Com terra promesa.

Comentaris

  • Hola,Dolça.[Ofensiu]
    rocaforta | 16-02-2009 | Valoració: 10

    Sóc un admirador teu, per ara. M'agrada com escrius i els temas que tractas.
    Crec, però, que si et poses amb els trolls no tots són tan bones persones com jo. Corres perill d'atraure'ls i et martiritzaran amb escreix.
    És un concell amic.

  • Ei, hui toca jugar![Ofensiu]
    rnbonet | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • poema en dos actes[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 13-12-2008 | Valoració: 10

    un primer dolorós i planyivol, i un segón torn més agosarat i obert a expectatives de futur.

    mol bo, i escrit amb la teva àgil poètica, més humana i proxima que altres cops, però mirant sempre de seguir endavant. I que així sia.

    Una abraçada, Dolça.

    Ferran

  • I caminar-te...[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 13-12-2008

    Un poema excel·lent, Dolça, veritable i sòlid.

    Una abraçada.

    Sergi

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: