Evocació d'una rutina

Un relat de: Dolça Parvati

*




He encetat l'albada
amb la mirada presa
pel teu petit país
de platja, raïm i olivera.
Tu reposes allarat
als rails d'algun poema
i acolliràs després el dia
amb una miopia verda,
fugissera,
que aviat alleujaran
els vidres amatents
de les ulleres.
Potser avui t'afaites.
Planxaràs la camisa
i apressaràs el pas cap a la feina.
Enmig del tràfec dels dinars,
maquinaràs uns versos
gargotejats com per atzar
amb la teua cal·ligrafia
sense màcula.
Aniràs transitant
els avatars del dia,
aliè,
innocent al fet que avui
he encetat l'albada
amb la nostàlgia presa
d'aquelles quatre mans
que esculpien madrigals
en un intent de treure als cors
la seua fesomia solitària.

Comentaris

  • gypsy | 21-12-2012


    Després de llegir-te, crec que potser sí que hi ha un déu o quelcom enorme més enllà d'aquesta vida petita.
    t'estimo

  • Perquè de vegades resten[Ofensiu]
    deòmises | 30-05-2011

    sentiments en unes paraules, que construeixen uns versos...

    I no només la carn és plena de terminacions nervioses, sinó que també en tenen els ulls, en llegir-los, i connecten amb la resta de sentits perquè aquest impuls esdevingui un sentiment, malgrat es narri una rutinària acció...

    Gràcies de nou, per les teves poesies, d.


    PS: no et fa el pes escriure una carta de 250 parales al pare o a la mare? Aquí et dexo l'enllaç, per si vols treure la pols a la musa (o al 'muso'): REPTE DE MINIRELATS nº 2: "Estimat pare/Estimada mare"

  • evocació poètica... perfecte[Ofensiu]
    Marc Freixas | 07-05-2010 | Valoració: 10

    la versió del taylor és bona
    encara que he de reconèixer que m'agrada molt la de la carole king... m'arriba més -questió de gustos-


    el que si que és una meravella
    és el teu poema... amb paraules justes a cada vers, omplint tots els espais sense res que quedi buit, una joia!!


    i no m'atreveixo a dir res més
    perquè no sóc ningú per fer-ho... només gràcies per escriure tan bé
    i enhorabona!!


    una abraçada literària...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: