Evocació d'una rutina

Després de llegir-te, crec que potser sí que hi ha un déu o quelcom enorme més enllà d'aquesta vida petita.
t'estimo

sentiments en unes paraules, que construeixen uns versos...

I no només la carn és plena de terminacions nervioses, sinó que també en tenen els ulls, en llegir-los, i connecten amb la resta de sentits perquè aquest impuls esdevingui un sentiment, malgrat es narri una rutinària acció...

Gràcies de nou, per les teves poesies, d.


PS: no et fa el pes escriure una carta de 250 parales al pare o a la mare? Aquí et dexo l'enllaç, per si vols treure la pols a la musa (o al 'muso'): REPTE DE MINIRELATS nº 2: "Estimat pare/Estimada mare"

la versió del taylor és bona
encara que he de reconèixer que m'agrada molt la de la carole king... m'arriba més -questió de gustos-


el que si que és una meravella
és el teu poema... amb paraules justes a cada vers, omplint tots els espais sense res que quedi buit, una joia!!


i no m'atreveixo a dir res més
perquè no sóc ningú per fer-ho... només gràcies per escriure tan bé
i enhorabona!!


una abraçada literària...