Petita estança

Un relat de: Dolça Parvati

Ha revolat el temps
carenant els coments de la memòria
i en la petita estança
ha deixat un badall
per caprici, o per pensa acordada
on s'escola un deix de llum d'altre temps.
Trenca l'ona el record
xuclant-lo mar endins,
caragola marina que embriaga
de remors il·lusòries.
Com destriar l'ahir en un grapat
confós entre la sorra?
De la finestra estant,
l'ull esguarda el passat en retirar-se,
serena baixamar de remembrança.

Comentaris

  • Un recull[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 30-01-2010 | Valoració: 10

    Aquesta frase...l'assaboreixo del teu relat.
    "Trenca l'ona el record
    xuclant-lo mar endins,"
    Gràcies, Dolça

  • Has dibuixat...[Ofensiu]
    Gess Artré | 30-01-2010 | Valoració: 10

    instants màgics que, a voltes, ens envolten en aquells moments de serenor en el que ens assalten fragments del passat dels quals podem fins i tor sentir-ne el flaire.
    Bell poema, Dolça.
    Una abraçada

  • !Et segueixo llegint.[Ofensiu]
    jos monts | 29-01-2010 | Valoració: 10


    Passa al temps deixant records en la memòria.

    Fins i tot costan molt trobar l'equilibri entre el jo i l'entorn,
    a vegades ens hauríem de preguntar: Es ell o jo?

    I com poder destriar l'ahir en un grapat de sorra si avui una ona se l'emporta't.

    M'ha agradat.

    Josep

  • Serenitat, plenitud[Ofensiu]
    franz appa | 27-01-2010

    Estances precioses, que asserenen i aquieten l'ànima, com si estiguéssim davant del mar, davant del sorral on el caprici -de l'artsta!- ha deixat descuidats uns grans de memòries, testimonis del temps que passa. "Com destriar l'ahir en un grapat
    confós entre la sorra?" En efecte, qui pot destriar el temps passat del present? Només el nostre cervell, aquest gran fingidor que reconstrueix el temps en les dimensions inexorables amb què tot el que ens envolta es mou. Ell el que projecta amb les imatges que li aporta el cervell, o amb els sons que li subministra l'oïda, "remors il·lusòries", I és el que separa el que hem viscut del que vivim, i encara ens prepara pel que hem de viure, I, tanmateix, mar endins, sí, l'inabastable alè somort del que no coneix el temps ens aguaita.

    Una abraçada,

    franz

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: