El somni d'Alícia

Un relat de: Dolça Parvati

Mig ensopida
Alícia camina
Desconcertada
Enmig l'espessa jungla
On el misteri plana.

Com qui no mira
Passen els homes foscos
Entre les mates.
És passeig o recerca
D'un rar objecte màgic?

*
Endgame

Verdes lluernes
Envolten l'heroïna
I l'acompanyen
En l'estranya visita
On l'ha menada el somni.

Damunt les branques
Les òlibes observen
Jove i insectes.
El cap dorment de l'home
Per vora riu aguaita.

Són poderosos
Els sorolls de la selva
Com les aromes.
Embriagada, sola
Assaboreix el somni
Fins que el jorn la desperta.



Comentaris

  • Les dimensions ocultes [Ofensiu]
    franz appa | 02-07-2009

    Magníficament copsada l'atmosfera onírica, l'aire somnàmbul del personatge central que es mou enmig d'un paisatge exuberant i barroc, però realista ,llevat de la nota inquietant del cap de l'home -dorment?-, però en tto cas realista.
    Hi ha alguna cosa també de pertorbadora en l'abandonament o en l'absència de la noia, i crec que assimilar-la a Alícia aporta connotacions molt fecundes a la imatge. Submergeix, sí, a l'àmbit intemporal i a l'espai dilatat del meravellós relat de Carroll, però a més remet a aquell erotisme curosament ocultat en les fantasies de l'autor.
    Una abraçada,
    franz

  • Magnifiques tannkes, paisana![Ofensiu]
    F. Arnau | 26-06-2009

    Rosabel!

    Unes "tannkes" magnífiques sobre el quadre tan suggerent del Cristopher Mir, que ens va proposar deomises pel Repte Poètic.
    En un principi sembla que dubtes:

    "És passeig o recerca
    D'un rar objecte màgic?"


    ... dius referin-te als homes "foscos" que es veuen "entre les mates".
    Al final del poema, tot queda clar:

    "Assaboreix el somni
    Fins que el jorn la desperta."


    Molt ben triada la vessant onírica del quadre.

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    PS I que hages mamprés l'estiu amb bon peu...

  • Em semblen uns tankes [Ofensiu]
    Onofre de Dip | 26-06-2009

    deliciosos, i sembla mentida com tens pocs comentaris. Primer, l'estructura. Es força difícil cenyir-se a una estructura tant rígida, i més si tots els versos els acabes amb plana (ai, Riba!).
    Després, el tema. El tema dóna força de si, però... ha estat ja tant rebregat. Però tu li dónes la volta, i tot queda capgirat (a l'altra banda del mirall!).
    M'agrada, per suggeridor, l'estrofa

    Com qui no mira
    Passen els homes foscos
    Entre les mates.
    És passeig o recerca
    D'un rar objecte màgic?

    I jo el replico

    Com que no el miren
    ja passa, obscur, l'ésser
    rere las lluna.
    No és passeig: és cacera
    de la propera presa.


    Onofre de Dip

  • D'UN CAMI...DOS[Ofensiu]
    lluis perealbert | 26-06-2009

    Es passeig o reserca ? la fotografia,te quelcom de misteri, ella fragil i jove, en mig d'una selva vestida de veterana.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: