Terra de faig

Un relat de: aleshores

Quan arribis al faig
estaràs molt amunt:

terra de neu,
fronda i frescor,
falguerar,
entorn de l'aigua,...

Arrels obertes gruixudes
en les fortes pendents:
enigmàtiques formes
cap al tard,...

Esteses branques, per capes,
drets tronc cap al cel,
potser,...

Seràs molt amunt,
no se si còmode,...
amb vista llunyana
damunt dels turons,...

Paratges solitaris,
bells, plagats d'herba,
on el sol hi fa aigües,
i es besllumen ombres
d'animals fugissers.

Terra de cel,
però sense oliveres, sense garrofers.
sense llentiscle ni ullastres,
ni llorer.

Terra amb catifa groga per passar-hi silent
un instant abans de tornar cap a casa.

Comentaris

  • Doncs està força bé...[Ofensiu]
    llamp! | 24-01-2009 | Valoració: 10


    Molt bé, aleshores. T'hi fas prou! A més amb vocabulari variat i marcant molt bé les pautes.

    T'he vist pels reptes i veig que ho fas força bé. Et caldria més publicitat i molts més comentaris i dòsis de bones vibracions per seguir a aquest ritme... però veig que ho portes molt bé.

    Endavant!

    Salutacions del llampec