Tens un crit que comprenc

Comprenc el teu crit que per mi és poesia,
tanmateix per alguns no serà sinó un bram,...

El transmets durament i ens trasbalsa sentir-lo
l'entenem d'una forma més enllà de tot text:
ancestral, gutural,... no deixa indiferent;
ha crescut i s'ha fet en la sina de mare.

I tot d'una ens declares que la teva lluita
és sorda, és constant gairebé un só baix
com el to greu continu que acompanya una veu:

Remor de silencis eloqüents, que eixordeixen,
que la gent romprà segons ens expliques,
una gent que va alçant-se des del fons dels segles,...

Tens un crit que comprenc i m'agraden les frases:
el joc a la plaça, els petits tallers
l'esforç, la blasfèmia,... no es així com naixem?

Jo tampoc no vull místics, ni molt menys capitans,
jo soc dels subalterns,...