tararejar, passejar, quina diferència hi ha'

Hi ha cançons que et fan venir ganes de dibuixar, però com que jo ja no recordo gaire com es feia, agafo el boli i escric amb paraules el que voldria il·lustrar.

No és tan gràfic com voldria, ni queda tan nítid com en el meu cap, però ja fa el fet, i permet que la musica que entra per les orelles trobi una sortida entre el polze i l'índex, deixant algunes lletres escampades, no a l'atzar, sobre el paper. Ara veig un camí a l'ombra dels arbres que en ressegueixen les bores. És un capvespre lluny de ciutat i no fa gaire fred, és un passejar de tornada cap al poble on a banda i banda s'extenen els camps da secà, el bosc dens ha quedat enrere, però encara se'n sent la remor.
Mentre escribia la cançó ha acabat i n'ha començat una de nova.El bosc s'ha desdibuixat (desparaulat) de cop, però la imaginació mai no frena, per sort, i ara em presenta noves vistes, o potser no tan noves, no et recorda a res això que veus? No et sembla com si ja ho haguessis vist en algun lloc? És possible, aquesta cançó ja l'havia sentit abans, es clar, aleshores tot quadra, no és la primera vegada que el tren em deixa en aquesta estació. No es pot dir que la recordi amb claredat, però si que en recordo petits detalls, el banc de l'andana, el grafiti al marge de ciment un , la tornada trista de la cançó…dins el meu cap totes les cançons s'assemblen, totes em condueixen a llocs repetits, ja imaginats en altres ocasions; però si em permeten arribar-hi és perquè tenen alguna cosa que les fa tímidament boniquíssimes i diferents.