Tant de bo

M’he fixat en ells dos quan em dirigia aquest diumenge ennuvolat, però que no durà pluja, en direcció Lesseps. A aquesta hora del matí, sense ser molt aviat encara no hi ha molta gent. Hi circulem principalment, parelles amb nens molts petits, avis sense massa feina, pobres de solemnitat, operaris dels serveis públics, etc. Gent poc elegant.

De front ve una parella jove de turistes. Ella dur un vestir, sí, elegant, però esportiu, de tot el cos, ulleres de sol i el cabell recollit. Ell, alt amb ulleres i pantaló curt flanqueja la noia amb pinta d’intel·lectual. Busquen amb cara de cert avorriment la pujada de Larrard del Parc Güell. No es miren, no parlen entre ells. I, més que això que hi fan tan d'hora? Especulo que ella tingui la regla o hagin discutit per temes de sexe. Segueixo, fins que trobo la botiga de queviures on hi hagi tomàquets per la paella. Els compro i abans de marxar m'adono que tinc poques pomes. Les que hi ha aquí semblen prou bones i barates. Repeteixo la compra demanant disculpes al noi provinent del subcontinent indi, en català.

A la sortida de tornada, una altre cop el mateix paisatge, però amb una novetat, aquell vestit elegant, però esportiu es va apropant i reconec a la seva portadora que ara mirada amb més detall marca uns malucs que es fan respectar. Se’n va. Amb les mans a la butxaca i tranquil·la, com qui ha fet els deures.

Unes desenes de metres més enllà en esquerzo, mirant alhora cap al Parc Güell, però de costat en direcció a la noia que se’n va, el noi escriu en el mòbil. Pensa que s’aturarà, tal vegada. Jo que l’he vist ja sé que no. Em queda el dubte de si recularà en perdre-la de vista. Ho fa, ella s’haurà aturat en veure’l venir de lluny, potser. Això ja no ho sé. Quedarà clar que si bé el seu nas no és de Miss univers, té la seva personalitat, caram! I la bellesa de debò es manifesta des de l’interior. Tant de bo hagin tornat a l’hotel i ella no tingui la regla.