tancaré els ulls en veu baixa...

perfecte i meravallós real i de somni del que tu formes part

una gran frase, m'ha encisat. és veritat que de vegades no volem despertar, sentim que els somnis ens atrapen i ens deixem anar de la realitat, crua, de la vida... però també a vegades la pròpia vida sembla un somni, i no vols despertar, i vols viure eternament i mai tancar els ulls!!!!

Gràcies, sempre, pels teus comentaris... molts petons!!

Shuuuu, descansa,
en el món en que estàs ,
tot és suau, tot té fragancia.
Dolç despertar,
demà a l'albada.
Shuuuuu .

Dorm i els somnis deixa'ls també aquí... preciós!

angie

Has acaronat tan dolçament somnis d'infant i somriures càlids. No obris els ulls, queda't una estona més en aquest espai indefinit on tot pot ser possible.
Et dic bona nit molt fluixet; jo també me'n vaig a somiar una estoneta desperta, abans de que la nit em faci navegar pels seus camins misteriosos...

Silenciosos petons de boirina!

només dir-te
però ben fluixet
bona nit...

m'ha havia deixat... això!

I ara una abraçada!

Lavínia

perquè en aquest món tangible no trobaries, potser, el motiu per recrear aquest altre tan teu, tan poètic, al cap i a la fi.

Petons, Capdelín

Tancar els ulls i no sentir la fressa desgarradora que de vegades sentim, és un descans per al cos i per a l' ànima, necesaris de tant en tant.
Però al tanto, jajajja, que hem de fer l' ull viu!!! si no malament.!!!!!jajaja.
Ja no estàs tan enfeinat?
Petons i una abraçada.!