SPECQUE 2004; crònica d'una simulació de Parlament Europeu

"Política i cine és el mateix: fer creure el que no és cert." DUSTIN HOFFMAN
"La política se suposa que és la segona professió més antiga. Amb el temps, he arribat a la conclusió que manté moltes similituds amb la primera." RONALD REAGAN
Cites extretes del manual de ciència política El Nom del Porc, d'Albert Om, publicat per Edicions la Campana i Premi Pere Quart d'humor i sàtira.

Llegenda per a llegir aquesta crònica:
:-D = Rigueu, si us plau, que és ironia.
;-) = No en feu cas, és conya!
(A) = Aplaudiu.

Per a una bona digestió sempre és aconsellable ingerir a poc a poc i començar pel començament. Per tant: què caram vol dir SPECQUE? Bona pregunta tenint en compte que ara fa mig any jo també m'hagués preguntat el mateix. Oficialment vol dir Simulació de Parlament Europeu Canadà-Quebec-Europa. Es tracta d'una Associació privada formada essencialment per estudiants que cada any organitza una simulació de Parlament Europeu en algun parlament europeu o canadenc. En els set anys -no feu massa cas de la xifra- que dura aquest invent ha passat ja, entre altres, pel parlament català, pel de Cracòvia (a Polònia, l'any passat) i pel de Toronto (a Canadà, aquest mateix any). He tingut l'immens plaer de participar en la present edició celebrada com acabo d'esmentar a la capital d'Ontario, un bellíssima ciutat :-D excel·lentment urbanitzada :-D i amb vistes a un magnífic llac d'aigües cristal·lines :-D anomenat llac d'Ontario.
Doncs en el Parlament d'aquesta preciosa ciutat :-D vam celebrar l'SPECQUE 2004. A mi em va tocar fer d'eurodiputat socialista i actuar en la comissió de la Salut, però cal dir que hi havia cinc partits més. A l'esquerra hi havia el grup dels Socialistes, el dels Verds i el de l'Esquerra Unida. A la dreta hi havia els liberals (situats al mig i per tant, en paraules de la seva cap de partit, entre la dreta i la dreta), a una punta hi havia els democratacristians i a l'altra els de l'Europa de les Nacions.
Els participats provenien una meitat del Canadà i l'altra meitat d'Europa. De l'Estat espanyol hi acudien sis estudiants de la Universitat de Barcelona (si bé una de les quals no ho era ben bé, ja que venia de l'Autònoma, i l'altre era canadenc però havia vingut a fer un erasmus a Barcelona). També hi havia el coordinador barceloní, que va participar com a diputat del grup democratacristià. I la cap del partit dels liberals que, entre desplegada i desplegada de ventall, va tenir l'agraible i magnífic detall de convidar a tots els europarlamentaris a visitar la seva encantadora vila de d'Arenys de Mar. Cal també comptar-hi l'autora de l'informe sobre el reglament d'organismes modificats genèticament, eurodiputada de l'Esquerra Unida. També provenia de terres catalanes el molt honorable senyor president de la SPECQUE i, com a tal, de la Comissió Europea, i finalment l'home que representava l'excel·lentíssim senyor President del Parlament Europeu. També cal comptar-hi algú que hi participava com a observador, atès que està preparant la primera simulació del Parlament Català.
Vull afegir-hi i, amb el vostre permís, a toc de trompeta que també hi havia un altre català. Em refereixo a la parella de la cap dels liberals, a l'eurodiputat que fou escollit vice-president del Parlament Europeu, al suís que domina no-sé-quantes llengües i que sense conèixer massa bé la llengua castellana, parlava un català recollonut (A). Sincerament, un 10!
El primer dia fou espectacular ;-). Una agradabilíssima empresa aeronàutica :-D, anomenada Air Ca... bé, callo, millor que no en digui el nom per evitar el seu enfonsament total (ejejem!), m'havia perdut una de les dues maletes (així com també les de tres membres més de la delegació de Barcelona), i sense la protocolària americana vaig haver d'acudir a la Casa de les Lleis.
Tenia preparat, per a la sessió plenària del primer dia, el meu discurs d'estrena com a eurodiputat. Com que la meva comissió era la de la Salut i, en conseqüència, la que s'havia d'ocupar d'analitzar, esmenar, afegir, sostreure, enganxar, cosir, esguerrar o adreçar un projecte de reglament sobre organismes modificats genèticament -apassionant, ho dic de debò-, en el meu discurs ja em referia a aquest tipus d'organismes. M'havia mentalitzat durant no-sé-quantes setmanes i ja estava a punt de pronunciar el meu apoteòsic "nu soms ici par la volonté di peuple" quan el senyor president em passar de llarg. Resulta que molta gent volia fer-la petar sobre aquell tema i uns quants simpàtics ens vam quedar fora de la llista. No, si ja dic jo que això dels organismes modificats genèticament alteren les neurones -particularment les de la xerrera- com si la música (?) màquina les fes ballar. En conjunt, un dia rodó que ni catatònic hauria passat millor (rodolí!).
El dimarts no hi va haver sessió plenària; ens vam reunir tot el dia en comissió parlamentària. Amb una lupa a les mans i una proposta de reglament a sota, així com també l'informe de la rapporteuse especialitzada en la matèria, vam procedir a investigar rigorosa i científicament si la coma havia d'anar una mica més a l'esquerra, tal i com proposaven els Verds, l'Esquerra Unida i els socialistes, una mica més a la dreta, tal i com proposaven els liberals i els democratacristians, o més aviat dos centímetres després d'acabar-se la línia de text, tal i com proposaven els de l'Europa de les Nacions.
El dimecres fou el dia "D", és a dir, el dia del meu debut oficial. Vaig començar amb una moció d'ordre sobre els mitjans de transport dels eurodiputats (endevinareu que encara no havia rebut la meva maleta, naturalment). Silenci i expectació. Tothom pendent de mi (ejejem!) per un segon. Em vaig aixecar. Amb el meu discurset a les mans. Retocant el nus de la corbata de coloraines i l'americana prestada. Vaig esguardar fixament al president. Seriós com en Ruis Mateos i recte com la Torre de Pisa. I vaig obrir la boca:
-Megci messié le président!
Després d'aquell històric i gloriós inici tot va ser molt més senzill. Vaig presentar la meva primera proposta de resolució amb un discurs excepcional ressaltant les necessitats històriques d'arribar a un acord amb Liechtenstein, Mònaco, San Marino i Andorra contra el blanqueig de capital i per al control de l'estalvi. Objectiu: trencar el mite històric, injust i maliciosament atribuït als catalans en matèria d'estalvi i, més concretament, en allò que els barroers anomenen bastament garreperia. El fet que el divendres no s'aprovés aquesta proposta de resolució em va demostrar clarament que el missatge no s'havia comprès.
El dijous va ser un dia més aviat insípid. Vaig fer dues intervencions, l'una per posar al pedestal la proposta de reglament esmenada en comissió parlamentària el dimarts abans i l'altra ja no recordo ni perquè.
El divendres em vaig llevar tard. Suposo que als polítics de debò també els passa aquesta mena de desgràcies. Al Parlament vaig gastar bona part de les meves energies en defensar la meva segona proposta de resolució. Estava relacionada amb... tatxan, tatxan! L'oficialitat de les llengües! En aquesta proposta de resolució demanava a la Comissió i al Consell que exigissin als Estats membres que solucionessin els problemes lingüístics a l'interior de les seves fronteres. Demanava que ho fessin d'acord amb la voluntat de la majoria de parlants d'aquelles llengües i sota criteris raonables i de sentit comú com ara, per exemple, el número de parlants de les citades llengües. Després del discurs per a la defensa de la proposta de resolució i del debat posterior, vaig acceptar en el torn de rèplica alguna esmena terminològica i vaig concloure amb un contundent "Moltes gràcies senyor President!". Aquesta frase i el dissimulat però perfectament audible "Verge Maria Santíssima" de la cap dels liberals, pronunciat en el decurs d'un discurset d'algú de l'Europa de les Nacions, foren les úniques que se sentiren en català en aquell hemicicle en el decurs de les sessions plenàries.
Vull acabar agraint i felicitant a tothom per l'experiència. No només vaig conèixer moltíssima gent, un suís que parla català, el funcionament intern d'aquesta olla de grills en la que a vegades es converteix el Parlament Europeu, un país nou i un parlament diferent (de tradició anglosaxona), sinó que també vaig conèixer una altra gent. I una altra gent meravellosa. En aquest sentit, permeteu-me que us relati l'última anècdota. El dissabte, poc abans de marxar, vam anar de pressa i corrents a comprar quatre coses horribles d'aquestes que es regalen quan tornes d'un viatge. La dependenta ens va demanar a veure si li podíem vigilar la botiga mentre anava al lavabo. Impressionant.
Acabo doncs agraint a tothom que formi part d'aquest projecte. I felicitant a tots els càrrecs d'aquesta institució, especialment al president d'aquest any i a la presidenta electa de l'edició de l'any que ve. I als meus companys de Barcelona, especialment al Toni, pel seu suport i per haver considerant tan bo el nostre paper en aquest recent edició (ejejem!).

ANNEX

Permeteu-me afegir la meva tercera i última proposta de resolució:

El Parlament Europeu,

-Vist l'article 25 del reglament.
-Vistos els criticables concursos de "miss" no-sé-què existents.

A.Considerant que és erroni l'esquelètic i esperpèntic concepte actual del mot "miss", que amb gran imbecilitat fa referència tan sols a l'aspecte físic,
B.Considerant en conseqüència la reformulació del mot "miss" en atenció a la realitat,
C.Considerant l'excepcional, particular i diferenciada bellesa de cada una de les eurodiputades,
D.Considerant especialment la màgia i l'encant d'algun somriure encisador,
E.Considerant les penetrants mirades verdes... perdó, vull dir d'ulls verds d'algunes participants,
F.Considerant l'elegància i la sinuositat d'algunes caps de partit, refinades com un Camp de Flors,

1. Decideix concedir a totes les eurodiputades el títol de miss SPECQUE 2004.

Firmen els vuit diputats següents:

1.Vicenç Ambrós
2.J
o mateix.
3.Una altra vegada jo.
4.Jo novament.
5.Un servidor.
6.Un altre cop jo.
7.Jo per setena vegada.
8.I finalment jo.