Vicenç, l'has escrit pel meu propi goig o que? És genial. Ho sabia. Sabia que els relats profunds de psicòpates pirats et sortirien fantàsticament.
T'has ficat de ple en una ment tarada i et juro que no m'he cregut tant con ara els pensaments de cap altre personatge que m'has posat al davant.
Genial. No et poso un 20 perque el màxim és un 10.
T'atreveixes ara amb un de por?
Firma: la teva fan nº 1

També la genialitat d'una obra d'art, o la inmensitat del mar o del cel...pero res és més gran que un talent auténtic i el teu está desplegant unes ales amplísimes. Vola tant alt com puguis Vicenç, les ales del teu talent no són de cera i no es desfaran mai.
Soc una de les teves fans més fidels.
Vull més prosa VICENÇ!!! No em facis esperar fins després d'examens!!!

T'estàs tornant un bandatta tu, noi. No és la primera vegada que et dic que el teu estil literari ha guanyat en originalitat i en mala bava (això és un compliment eh?), mentre que les teves poesies cada dia son mes profundes. Molt bé Vicenç. Aquesta historieta és propia de Woody Allen.
Encara m'estic tronxant de tan surrealista que és...

Com sempre...trenquem ideals. Desde que era petita m'he anat creant uns ideals que a mesura que m'he fet gran he anat trencant i deixant de banda. Sembla estupid però sempre he pensat que al món hi ha gent que realment ho té tot controlat, que sap com s'han de fer les coses i que si són el que diríem... PECES GORDOS és per alguna rao.
Però et fas gran i descubreixes que ningú té la pedra filosofal, que a tot arreu es fan "chapuzas" i que realment...encara que les coses no surtin bé i que descubreixis que els que manen no tenen ni idea... trenques mites i veus que en el fons... tú mateix no estàs tan malament. :D
T'ho has passat bé tot i així no? Dons això que t'emportes.
M'ha encantat la teva crònica. És fresca, irònica i catalanista. ¿Q més li podem demanar a un escrit?
Un petó molt fort. I segueix escrivint en aquest últim any de carrera...el que escrius es addictiu.

Et podria dir que és el teu millor poema o almenys el millor dels que has compartit amb nosaltres. Però em quedaria curta. Reconeixo que no soc amant de la poesia, prefereixo la prosa, però no et dic cap mentida si et confesso que aquest poema m'ha entrat per la vena i m'ha quedat dins del cos.
Aquest fragment és simplement...perfecte:
"Trossejaré després els records d'aquelles hores,
i a poc a poc els posaré dins una plata de vidre.
Llavors els cremaré perquè el foc es mengi el foc,
i només quedin les cendres
de les cendres del malson."

Una historia a l'antiga, amb "gent de l'alta" amb les seves traïcions, mentides, confessions a l'hora de la mort... acostumada com estic a tant personatge urbà amb crisi de personalitat - o si no la té és perque està ficat en un embolic sobre el que trata el llibre.- Una historia com aquesta, em recorda a les pel·lícules que veia de més jove - als manífics cicles de la TV2- amb ambicioses histories on es veia la grandesa i la miseria de les personas i sobretot de les grans families que de cara a la galeria semblen perfectes i a dins de casa renten uns draps que més que bruts estàn per llençar. Gracies per aquesta historia i a veure si n'escrius més.

Sorpren aquest sentiment que et surt quan escrius sobre la teva terra. Li dones en el teu poema un aura de melangia i grandesa al mateix temps. Quan l'he llegit no m'ha semblat que parlessis d'un indret de la nostra Catalunya, que de vegades tristament subestimen precisament per ser tan nostra, tan quotidiana, sino més bé d'un lloc amb el romàntic caràcter llegendari de les ruines d'Avalon.