Sonet X (En el mirall del vent...)

Un relat de: Anagnost

En el mirall del vent hi dorm la imatge
dels dies exhaurits sense alenar,
de nits sense dolor. A baix, la mar
es fa material pur i salvatge
que em reverteix al món. Sé que el viatge
encara és tot per fer, fins a ancorar
en port sense eixidiu. En arribar,
el meu navili i jo serem carnatge
de desamor, d'oblit... Els meus delers,
avui tan vehements, són ficció,
compàs d'espera en va, tibats velers
singlant sense cap rumb. El faralló,
enterc, em veu passar cap als darrers
ponents i l'ona em diu una cançó.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Carme Raichs | 14-02-2008

    Anagnost, quin plaer llegir-te aquest sonet tan perfecte, amb unes metàfors tan punyets com aquestes:

    En el mirall del vent hi dorm la imatge.
    Sé que el viatge encara és tot per fer.
    Velers singlant sense cap rumb.
    Em veu passar cap als darrers ponents
    i l'ona em diu una cançó.

    Quan llegeixo versos com els teus, sento que respiro un aire més net. Gràcies!

  • Amic Jaume[Ofensiu]
    deòmises | 07-12-2007 | Valoració: 10

    ja t'havia llegit amb anterioritat per afinitat amb Antoni Casals i per amor als sonets. Els teus són clàssics però bells, amb imatges clares i lúcides.

    M'agrada el teu estil. Gràcies, d.

  • gypsy | 07-12-2007 | Valoració: 10

    sembla de marbre el teu poema, com la bellesa blanca i estàtica del David.
    Escrit per romandre, per llegir en veu alta.
    Una meravella!

    petons admirats

    gyps

  • Imagino que tots...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 01-12-2007 | Valoració: 10

    en algun moment veiem aquesta imatge dels dies exhaurits sense alenar, així com la sensació que els delers, vehements o no tan, seran ficció, compàs d'espera. El que avui et distingeix a tu és la capacitat de poder plasmar aquests sentiments, de forma tan bella, en un sonet que, si em permets, serà d'aquells que guardaré amb il.lusió per conservar-lo.
    Una abraçada

  • F. Arnau | 01-12-2007 | Valoració: 10

    Amic Jaume!
    Un gran sonet amb aires mariners, on semblen escoltar-se les gavines, la remor de les onades, l'udolar del vent...
    Tot un gaudi pels sentits, el mateix que els teus versos per als teus "anagnosts".

    Una abraçada!

    FRANCESC

  • He trigat a fer el comentari[Ofensiu]
    Antoni Casals i Pascual | 30-11-2007 | Valoració: 10

    perquè he volgut assaborir el poema en diverses ocasions. Em quedo amb les imatges que entrellacen els diferents versos, el viatge per fer, el port sense eixidiu, el carnatge de desamor en que esdevenen poeta i navili...
    Em sobrecull la serenor que transmeten les teves paraules, amic llegidor. I penso que aquest és un dels més bells sonets que t'he llegit (i per tant dels que he llegit) en aquest raconet relataire.

    Salutacions,

    Antoni

  • Benvolgut...[Ofensiu]
    Becki | 30-11-2007 | Valoració: 9

    Benvolgut Jaume...
    després de molt de temps de llunyania retorno a llegir les teves lletres i em segueixo emocionant...
    Novament amb tu, amb vosaltres, amb energies renovades... i nous relats!
    Saps que ets benvingut, sempre... Un petó!
    Bego

  • Itaca, ...[Ofensiu]
    rnbonet | 28-11-2007

    ...l'etern mite! I el camí per arribar-hi, de poetes grecs antics i moderns.
    El que hem fet és vàlid, però ja no hi és; l'esdevenir no el sabem...i el present va fent-nos.
    Molta salut i molta rebolica en aquest viatge, company illenc!

  • mai seràs carnatge de l'oblit[Ofensiu]
    omega | 28-11-2007 | Valoració: 10

    ës fantàstic compartir amb altres lectors la remor del mar en llegir els teus poemes.

  • Doncs, felicitat de nou![Ofensiu]
    T. Cargol | 28-11-2007

    És creïble el que expliques, vull dir que s'assumeix ja d'entrada el teu discurs i llenguatge i s'entra en el poema a l'espera de la sorpresa estàtica o de contingut.
    Jo em quedo amb els versos que et queden també amb la mètrica de l'endecassílab però agafats des de mig vers:
    Exemple
    E
    n el mirall del vent hi dorm la imatge
    dels dies exhaurits sense alenar,
    de nits sense dolor. A baix, la mar
    es fa material pur i salvatge
    que em reverteix al món.
    "Sé que el viatge encara és tot per fer,
    fins a ancorar en port sense eixidiu.
    En arribar,el meu navili i jo
    serem carnatge de desamor, d'oblit...
    Els meus delers, avui tan vehements,
    són ficció, compàs d'espera en va,
    tibats velers singlant sense cap rumb.
    El faralló, enterc, em veu passar "

    cap als [darrers] ponents i l'ona em diu una cançó.

  • Sonets, sonets[Ofensiu]
    hipocrates | 28-11-2007 | Valoració: 10

    Aquests dies estic fent una immersió massiva en el món dels sonets de la ma d'alguns poetes que sembla que estigueu adscrits a aquest tipus de poesia. Els teus em semblen especialment entenedors, i d'una musicalitat extraordinària, fins i tot m'atreviria a dir que, com en aquest, se sent l'olor i la remor del mar.
    Anirem llegint sonets i potser acabarem fent-ne algun, encara que a mi em surten més fàcilment rodolins i històries curtes.

    Salutacions,

    Hipo.

  • Mirall[Ofensiu]
    megane | 27-11-2007 | Valoració: 10

    El teu poema es un mirall de la meva por de passar els dies exhaurits sense alenar i els meus anhels singlant sense cap rumb.
    No se que es eixidiu.
    Estic llegint a tots els autors mes valorats i he arribat a tu. enorabona.

Valoració mitja: 9.91

l´Autor

Foto de perfil de Anagnost

Anagnost

44 Relats

589 Comentaris

77969 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Anagnost: llegidor, especialment de les lliçons en l'església antiga.
Efectivament: llegidor. Això sóc, per sobre de tot. El meu nom és JAUME FUSTER, i visc en el "regne enmig del mar" que és Mallorca, unit a Catalunya i València pel cordó umbilical de la llengua i la cultura. Em complau sobremanera haver entrat en aquesta gran família que és Relats en Català i esper ser-ne membre per molt de temps. S'admeten crítiques. Si algú es vol posar en contacte amb mi ho pot fer a aquesta adreça: fusteralzina@gmail.com