Amb tos ulls manllevats

Un relat de: Anagnost

I aleshores,
esdevé que l'objecte es corromp
quan em mires,
i emergeix el subjecte que es creu
el que dius que li veus.
Quina treball, el d'abstreure'm!
Podria ser jo. Només jo, fins i tot,
si pogués despullar-me de tu.

Ara intent apropar-me,
illa endins, al meu centre,
no per viure aliè a l'embolcall
que em disposes,
ans per veure't amb ulls nets de brossa.

Vull deixar de mirar-te
amb tos ulls manllevats.

Comentaris

  • jo també m'enganxo [Ofensiu]

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Dur i poètic[Ofensiu]
    Fidel Català | 23-12-2008 | Valoració: 10

    no és pot dir res més.
    Potser sí que millorable, però no som en Foix, oi?
    la frase següent:
    "Quina treball, el d'abstreure'm!"
    el quina és un quin, no?
    error de tecleig suposo, però no fa res, no desvirtua el conjunt.

    F.

  • Carai Jaume! [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 10-09-2008 | Valoració: 10

    Bonic poema profund, auster i reflexiu. Es fantàstic
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • No hi ha dret![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 27-08-2008 | Valoració: 10

    Que a un poeta com tu li facin la "gracieta" de baixar-li la puntuació, uns comentaristes que demostren no saber què és una poesia perfecte, no te nom. Ocupo un lloc que et pertany a tu i em sento molt incòmode i avergonyida. El que jo escric és senzill i no te punt de comparació amb els teus relats. Tot just estic aprenent poesia moderna i a fer comentaris. Creu-me perquè t'ho dic amb el cor a la mà.
    Una salutació.
    Nonna_Carme

  • Trepidant poema [Ofensiu]
    joanalvol | 17-07-2008 | Valoració: 10

    Si anessis més dedins, més pregon encara
    els ulls manllevats, junt amb els teus,
    es fonen en un sols jo, una sola mirada.

    Res no és separat l'un de l'altre
    en el profund tan sols la unitat
    tant de cops, inabastable.

    En el jo, "els ulls són nets"
    car no hi ha brossa.

    Joanalvol



  • és un poema cru[Ofensiu]
    besllum | 07-07-2008

    auster i apassionat.
    Breu en la seva grandesa.

  • poeta filòsof o filòsof poeta[Ofensiu]
    omega | 07-07-2008 | Valoració: 10

    hi ha una línea tan prima..o, potser tot sia un continu. Emocionant i reflexiu. Què més volem?

  • gypsy | 04-07-2008

    per a mi és d'una bellesa introspectiva impressionant.
    Va de dins cap enfora com arrencant els mots al marbre i fer-ne escultura soberga.


    !!!!!!!

  • Un molt bon poema[Ofensiu]
    Carme Raichs | 01-07-2008 | Valoració: 10

    El teu poema blanc fet amb ritme inter de ternaris, menys un vers per trencar el ritme, m'ha agradat molt. És molt directe i entra molt endins. Gràcies.
    Veig que ja t'ha sortit el llibre.El demanaré a la llibreria perquè tinc ganes de llegir-lo.
    Jo fa dies que no publico res, perquè els mesos de maig i juny són molt estresants per a mi. Intentaré tornar ha estar amb tots vosaltres, amb els meus poemes, ven aviat.
    No has de demanar-me disculpes pel teu comentari; se per esperiència que a vegades
    ens surt unes paraules per unes altres. Tranquil, això és cosa de genis, diuen.
    Una abraçada i felicitats pel teu llibre.

    Carme

  • Reflexió[Ofensiu]
    SensExamens | 25-06-2008 | Valoració: 10

    Torno a ser jo.M'agradaria fer un comentari una mica més currat, però encara no sé, em vaig fixant com ho feu, és el segon dia que entro.

    Em sembla que el poema parla de com som i de com ens veuen, de la realitat i les aparences.
    Sempre és una bona reflexió.
    Molt de gust, d 9!!

  • Mirades, miratges, imatges[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-06-2008 | Valoració: 10

    He de reconèixer, amic Jaume, que m'ha costat una mica obrir el poema, ja que m'he quedat enganxada en el bucle sense fi que li serveix de presentació.
    "Som el que som, i a més el que els altres creuen que som. I fins i tot el que creiem que els altres pensen que som" és una declaració ferma que dissenya amb mà sàvia tota una cosmologia de relacions entre les imatges i els miratges, entre el jo interior i el jo enfora.

    Un cop dins, davant dels versos, la força d'atracció de la mirada que observa i l'atractiu de la mirada que espera ser observada, m'han seduït absolutament.
    M'has fet recordar aquella altra frase: "L'ull no és tal perquè mira, sinó que ho és perquè t'hi veu!"
    Un altre cop la reflexió sobre la relativitat del punt de vista...

    Per cert: no sé si vas arribar a veure que et vaig deixat una nota nominal en un comentari, amb pretensions d'aclariment, a Aiguabarreig. Potser no era necessària, però vaig voler aprofitar l'oportunitat d'intentar-ho, per si un cas.

    Torno a rellegir els teus versos deliciosos: Qui pogués, ni que fos un dia i una nit, "veure amb ulls nets de brossa"!
    Ja tinc un altre desig per a les hores fosques i màgiques que aviat ens permetran formular-los!

    I, més enllà d'aquest moment, et desitjo un bon estiu... i t'envio una abraçada amb els ulls ben oberts,
    Unaquimera

  • Quina saviesa...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 22-06-2008 | Valoració: 10

    trobo enmig de les paraules que conformen aquest preciós poema. No és senzill transmetre aquest sentiment que a voltes sorgeix i que ens força a endinsa-nos fins allà on les veritats no tenen vels. I com bé dius...
    "no per viure aliè a l'embolcall
    que em disposes,
    ans per veure't amb ulls nets de brossa".

    He rebut la informació de la presentació del teu llibre. La meva enhorabona més sincera, Jaume.
    Una abraçada

  • Tan debó[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 22-06-2008 | Valoració: 10


    Tan debó tots tinguessim els ulls manllevats, no li tindriem por a la realitat ni molt menys als enemics forcoços. Et seguiré llegint, espero que tu també. Gràcies.

    Un salut amistós d'ullsblaus1

  • indefinida | 22-06-2008 | Valoració: 10

    Veure amb els teus propis ulls els ulls de l'altre, sense vergonyes ni complexes.

    És tot un plaer llegir-te.


    Petons.

  • essència[Ofensiu]
    franz appa | 22-06-2008

    Comparteixo absolutament el que dius a la introducció. Ens afaiçonen els uls que ens miren, actors com som dotats de la màscara que anem confegint amb ulls manllevats, amb filtres adquirits, amb pells llogades. I viatjar cap a dins d'un mateix és un procés llarg, sovint dolorós. L'amor és una magnífica excusa, perquè l'enamorament ens fa apropiar-nos de l'altre i amagar el subjecte. i només la sedimentació lenta que té a veure amb la descoberta de la saviesa pròpia pot alliberar-nos d'aquest esclavatge i fer-nos capaços d'estimar.
    Però tot això ja ho dius, i amb paraules insuperables, en aquets poema tan brillant. (me'l passo a preferits)
    Una abraçada,
    franz

  • l'home d'arena | 19-06-2008 | Valoració: 10

    En acabat, m'ha vingut al cap un poema de Pere Quart:

    ... Vodria que em prengués d'una vegada
    o que em mudés en fulla,
    en cosa pura, estúpida
    en pedra o aigua,
    en aire, en volva,
    en àtom,
    del seu total reialme.
    Vull amor o repòs.

    Amb admiració, salut i una forta abraçada.

  • Bon poema Jaume![Ofensiu]
    F. Arnau | 18-06-2008 | Valoració: 10

    En aquesta ocasió, amb la veu interior que fa preguntes. Preguntes profundes que tots ens fem i que, potser, ens ajuden a tirar cap endavant.
    Compte amb les errades d'imprempta (els donets sempre estan pertot arreu...) T'ho dic per la de "Quina treball" del sisè vers.
    Una abraçada!
    FRANCESC

    PS Per cert, no sabia que havies publicat un llibre.

  • Bon despertar[Ofensiu]
    Epicuri | 18-06-2008

    Em dona el teu poema
    que roba la meva
    atenció matinal
    teva?
    meva?
    tú?
    Jo?
    manllevar?
    hem fas pensar.
    En un mirall
    reflectint
    altre mirall

    Massa sovint ens mirem amb ulls d'altri.
    Son difícils de trobar, els ulls propis,
    o no?

    a rellegir

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de Anagnost

Anagnost

44 Relats

589 Comentaris

77964 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Anagnost: llegidor, especialment de les lliçons en l'església antiga.
Efectivament: llegidor. Això sóc, per sobre de tot. El meu nom és JAUME FUSTER, i visc en el "regne enmig del mar" que és Mallorca, unit a Catalunya i València pel cordó umbilical de la llengua i la cultura. Em complau sobremanera haver entrat en aquesta gran família que és Relats en Català i esper ser-ne membre per molt de temps. S'admeten crítiques. Si algú es vol posar en contacte amb mi ho pot fer a aquesta adreça: fusteralzina@gmail.com