En el làbil instant arran del mur...

Un relat de: Anagnost

En el làbil instant arran del mur,
quan sigui que el relleu
de cadascun dels elements tangibles de què el món és fet
estigui a punt de convertir-se no en immaterial presència
sinó en negació sense cap límit,
absència còsmica de tot bri de consciència,
vull que els teus dits m'explorin
i que el calfred que el teu palp excitant em procura,
espinada amunt,
m'arribi a cada terminal de l'epidermis,
com a definitiva percepció de viure.

Abans que la llum obscena en què he viscut de franc
s'esgoti no en la foscor
sinó en una no-llum inaprehensible i sense rèplica,
vull veure'm reflectit en els teus ulls;
abans de l'últim glop de tènue claror de llàntia,
vull veure'm capturat de ple
en el mirar que em descobrí el món de tot l'amor possible,
en l'esguard que m'ensenyà a mirar l'amor als ulls.
Aquest vull que sigui
l'últim espurneig de vida.

I quan la simfonia per a cor mixt i orquestra
amb què, ple de lascívia, he embolcallat hores i dies,
transiti no al silenci
sinó a l'abolició incondicional de tota idea
dels sons de l'existència,
furt del compàs i el ritme de la meva biografia,
abans que calli el món, per sempre més,
vull percebre la teva veu com a últim dring,
vull escoltar-me en els teus llavis
dient t'estim, t'estim, amor,
partitura solemne
del meu últim concert.

Més enllà, no esper res:
Després de ser en tu, tan sols desig no ser.




Comentaris

  • Dring[Ofensiu]
    ginebre | 01-05-2008 | Valoració: 10

    Ja trigava jo a venir, seguint el rastre del dring, la petita dríngola que deixares sonant en un dels meus petits poemets...
    I si, només puc afegir a tot el que ja s'ha dit, que estic admirada d'aquesta senzilla retòrica que es degrana i abunda per afirmar i reafirmar, com una tonada que va deixant pòsit a força d'anar i venir i retornar al significat fonamental, al fons del principi gairebé indivisible:
    el palp
    els ulls
    la veu
    i tot això d'una forma que intenta contenir, potser fins diria acotar sense èxit (crec jo), una passió que brolla incontenible per les juntes de les paraules, entremig de l'intent gramatical, una passió que apreta fort des de dins l'estructura de frases llargues, de versos aparentment narratius.
    Precisament una contenció que el fa brillar.
    Moltíssimes gràcies!
    ginebre

  • Per algun estrany motiu[Ofensiu]
    Antoni Casals i Pascual | 30-04-2008 | Valoració: 10

    m'havia passat per alt aquest grandiós poema per al que em manquen adjectius si no vull repetir allò que abans que jo han dit altres companys que han passat per aquí.
    Estic llegint actualment una antologia de Francisco Brines, poeta valencià en llengua castellana, que he descobert recentment i, tot i que la temàtica amorosa del teu no coincideix amb la de la major part del llibre de Brines, més introspectiva, d'alguna forma me n'ha portat ressons.
    Coincideixo amb qui ha dit que és un poema per escoltar amb una música de fons, però no se si és millor xiuxiuejar-lo o declamar-lo de manera estripada.
    Amic llegidor, vas repartint elogis pel món, però crec que els més sincers ets tu qui els mereixes.

    Una abraçada,

    Antoni

  • Entre l'ésser i el no-ésser[Ofensiu]
    joanalvol | 27-04-2008 | Valoració: 10

    Just en l'instant que l'ésser és en el zenit de la plenitud, es replega en el seu si mateix: el no-ésser.
    En tant que ésser pots manifestar el desig en el no-ésser. Però per escriure aquest bell poema: cal ésser.

    M'agradat
    Joanalvol

  • Frases que embolcallen estrofes[Ofensiu]
    deòmises | 24-04-2008 | Valoració: 10

    La primera i la tercera estrofes són d'una bellesa extrema, dins de la bellesa global de tot el poema.

    Gràcies per oferir els teus mots de mestria, d.

  • L'amor, per mort no és anul·lat[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 24-04-2008

    Tens una forma d'expressar els sentiments més profunds tan madura, tan trasbalsadora, que de vegades preferisc quedar-me amb les sensacions i no afegir més comentaris. Volia, però, transmetre't aquest efecte que els teus mots em deixen.
    No sé si coneixeràs la cançó "Hope there's someone", d'Antoni and the Johnsons, que és un perfecte fons musicals per llegir aquest bellíssim poema teu.
    Una abraçada ben commoguda. Gràcies per escriure a RC. T'ho dic com un sincer afalac.


  • hola [Ofensiu]
    ANEROL | 19-04-2008 | Valoració: 10

    no sóc gran lectora de poemes d'amor, però aquest teu és intens, formós; m'agraden les imatges finals a cada estrofa, redundants

  • F. Arnau | 19-04-2008 | Valoració: 10

    Un gran poema d'amor, amic Jaume, en el que demanes la presència de l'ésser estimat al darrer alè. Molt emotiu i ple de sentiment...
    Aquesta vegada en versos lliures.
    Una forta abraçada!
    FRANCESC

  • gypsy | 18-04-2008 | Valoració: 10

    m'agraden els teus versos acurats i plens de sentit.
    Sents com un poeta i escrius com a tal.
    És un plaer anar venint a veure que has construït de nou amb les paraules, aquests artefactes sonors que poden remoure interiors amb el poder que els hi ha estat atorgat.

    Visca la terra i la paraula que ens escriu!

  • Voler assaborir[Ofensiu]
    RATUIX | 17-04-2008 | Valoració: 9

    fins l'últim alè, dins l'última mirada els millors glops de la vida, estremir-nos amb qui estimem, caure en l'amor i traspassar així...
    M'ha encantat aquest escrit. Un desig intens.

  • ser i no ser[Ofensiu]
    franz appa | 17-04-2008

    A diferència del dubte hamletià, aquest poema teu es capbussa en la integració de la dualitat còsmica absoluta entre ser i no ser: s'és, es vol ser mentre hi ha hagi un bri de claror, i no es tem el no ser futur, el moment en què, com tan magníficament escrius, no és que hi hagi la qualitat oposada a la llum o el so, sinó que hi haurà -paradoxa- el buit exacte que és la seva negació.
    Evidentment, trobo moltes connexions entre aquest poema teu i el meu darrer Abismes que tant amablement i generosament m'has comentat. I no citaré les diferències que hi trobo, que semblaria que vull marcar distàncies.
    A part de la temàtica, em sobten coincidències en expressions i paraules que aquests dies em ronden pel cap. Lascícivia, per exemple.
    Tot plegat, una connexió que m'afalaga. I la sopresa de veure que noe res entre els meus preferits seleccionats. Errada que ara he reparat...
    Una abraçada,
    franz

  • superb[Ofensiu]
    omega | 17-04-2008 | Valoració: 10

    em maravella la teva lírica

  • M'agradaria...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 16-04-2008 | Valoració: 10

    trobar les paraules més adients per dir-te que és el poema més bell que he llegit. El que més m'ha arribat, el que més m'ha emocionat, potser perquè hi ha sentiments que són comuns i emocions que poden traspassar mots i pantalles, i aquests han viatjat fins a mi fent-me estremir per tot allò que sento i que m'hauria estat difícil o quasi bé impossible de dir.
    Et felicito pel poema i t'agraeixo enormement que l'hagis escrit.
    Una abraçada

Valoració mitja: 9.91

l´Autor

Foto de perfil de Anagnost

Anagnost

44 Relats

589 Comentaris

77971 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Anagnost: llegidor, especialment de les lliçons en l'església antiga.
Efectivament: llegidor. Això sóc, per sobre de tot. El meu nom és JAUME FUSTER, i visc en el "regne enmig del mar" que és Mallorca, unit a Catalunya i València pel cordó umbilical de la llengua i la cultura. Em complau sobremanera haver entrat en aquesta gran família que és Relats en Català i esper ser-ne membre per molt de temps. S'admeten crítiques. Si algú es vol posar en contacte amb mi ho pot fer a aquesta adreça: fusteralzina@gmail.com