He esflorat el dia, sense esment

Jo es que davant d'un treball així, d'una obra d'aquesta magnitud, amb quedo mut i no se que dir, me la guardo a preferits per tornar-lo a assaborir lentament.

J. Lluís Cusidó

llegir-te és enriquir-se de sentiments, d'emocions i melangies. Pouar en el silenci i plantar la llavor dels mots que ens alliberen d'alguna manera inexplicable.

Petons admirats.

gyps

El teu poema és un bell cuadre fet amb paraules. En ell hi pots ullar l'artista
fent passes pel seu món.
M'agradat molt, també el sonet.
Portes l'art en cada batec i deixes que esdivingui vers. Gràcies.
Una abraçada.
carme

Dir les coses pel seu nom, i amb el seu nom, l'ànima, com ho fas tu.

Un poema magnífic.

Moltes gràcies pels teus comentaris.


Petons.

Meravellosa retrobada, en efecte!

"El dia és la paraula, la vida és el discurs,
i la meva ànima és el nom de les coses!
Què puc dir, després d'això? després de l'encert d'escriure un estat de l'ànim que no pot dibuixar, ni retratar, ni esculpir?

Sento un esborronament i certa recança, després un fruir en mig d'allò més íntim en saber que algú més, en la distància, sent el mateix i me l'apropa... i em permet contemplar-lo, fet paraules.
I em fa possible rebre una emoció que m'és negada tot sovint per condicions i circumstàncies, en condicions privilegiades.

T'envio una abraçada ara mateix, que no es pot definir amb mots, ni amb mides, per què es rep amb els ulls clucs i els braços de la ment oberts i s'endevina amb el cor, que no amb res més,
Unaquimera

Si els teus mots m'han colpit, és perquè potser jo ara estic treballant en tot allò oposat, que no contrari: en no esflorar el dia, sinó en florir-lo de present i de presències. En no quedar-me sols amb les paraules, sinó també amb el gaudi -o la pena- dels sentits. En observar l'epidermis d'aquells que m'envolten, perquè mirar el de fora és una sana manera de percebre el que passa per dins.
Gràcies per aquestes paraules darrere les quals, com en la pell, s'entreveuen els sentiments nus, i per compartir -les amb nosaltres. Em veig reflectida plenament en allò que contes, per bé que ara estiga, a un alt preu, en altra cosa. Potser ací radique la diferència entre contrari i oposat.
Encantada de trobar-te, i gràcies també a qui em va guiar vers aquesta pàgina.

Joc genrial entre la paraula, la vida, l'ànima, el pensament i el temps que passa i mai s'atura.

Una poesia tan bella que m'he quedat sense paraules per comentar-te la impressió que m'ha fet. No voldria espatllar aquesta obra d'art amb quatre mots que podessin no estar a l'altura. Només dir-te que me'l guardo a preferits per llegir-lo tot sovint.
Quant parles de l'anima que treus a passejar i creus reconèixer altres animes en la pell de l'esperit.... m'hi he sentit totalment identificada.

Una abraçada

Només per aquest vers ja val la pena legir el poema. Un poema grandiós, que consti.
Té molta veritat,aquesta sensació de paret seca on reboten les experiències del contacte quotidià. Per què no podem viure com escrivim? Per què escrivim per reproduir el que no podem viure?
Ai, ens parlem a soles en la nit... però no tan a soles! Toquem l'interior de les altres ànimes quan les llegim.
Com faig jo ara amb tu. Amb plaer, amb agraïment.
Salutacions,
franz

Amic Jaume!
Amb aquest degoteig teu, ens fas desitjar la propera mostra del teu talent als que admirem els teus poemes, com és el meu cas...
Aquest darrer és profund i molt personal i íntim, i m'agrada com comences els poemes, amb un primer vers que serveix de títol, i que tots ells són magnífics.
Res més amic, almenys encara ens restes tu als que ens agraden els bons Sonets. T'ho dic pel possible acomiadament de l'Antoni Casals.
T'has enterat no?
A veure si entre tots li fem canviar d'opinió.

Una forta abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC

com en aquest cas, quan llegeixo pensaments/sentiments fets paraula, m'adono que si n'hagués sabut, els hauria volgut expresar de la mateixa manera. El poema en sí em sembla preciós, tot i que hi destacaria aquests que m'han emocionat profundament, probablement per la meva coincidència:
"He tret a passejar els afores de l'ànima
per places i carrers
i per la perifèria d'altres ànimes"
"És ara,
quan la nit em remulla la crosta
i l'ànima repobla tot l'espai que hi ha dins meu,
quan tot allò que sóc va i se'm revela,
que puc recuperar el dia fet malbé"
No puc dir gaire més, perquè sincerament m'has deixat sense paraules.
Una abraçada