Somiant-te

És possible que tanta simplicitat esdevingui impossible de retenir?

No m'agrada donar masses explicacions com a comentari d'un text, però m'ha encantat, i això que la meva meticulositat em pertorba les lectures, molt ben sentit.

Aquest poema visual, és molt plàstic ja que jugues amb aquesta imatge en blanc i negre tant contrastada com si fos el silenci i el so (blanc i negre) la vetlla i amb la paraula fas la música. També te un contingut sensual, fantàstic.
Somiar així fora fabulós.
Quan visito la teva pàgina, sempre tens un munt de poemes i relats nous, estàs imparable. Bona feina i NO PARIS MAI!!!!
Gràcies pel comentari, m'ha fet molta il·lusió. Bé espero que ens veiem algun altre cop. Se m'acaben les vacances, faig la traca final.
Que vagi molt bé. Molts petons!
mjesus

Aquesta poesia entra dins. Té certa màgia. I això és molt. Un vagabund somriuria. La delicadesa del joc d'aquest poema visual també té màgia.

les imatges de tal manera que fas que cobrin vida...meravellosa manera de fer poesia i si es diu que una imatge val més que mil paraules, les teves serveixen per decorar les imatges.
Em recordes a Joan Brossa. 1abraçada. ESPIRAL.