Cercador


Llista categories

"SOLS QUEDA UNA GUITARRA PER L'ACOMPANYAMENT."

Un relat de: rnbonet


I ara,
sols ens queda una lluita
que no acaba mai.
Ara, quan cante i conte,
en companyia,
aquells nous comptes
que foren vells un dia.
Aquells nous comptes
per arribar a una realitat.
És com menjar pa tendre
abans de fornejar.
La lluita continua,
la guitarra acompanya.
Allà per l'horitzó
vindrà la nostra mar.

Comentaris

Afegir comentari
  • No va ser per tres poemes...[Ofensiu]
    deòmises | 18-12-2014

    ...sinó perquè la teva composició se la mereixia, per sentida, perquè, quan et poses amb els renglons curts, et surten amb ànima ;)
    encara que a la prosa sorgeixi la disbauxa... ;)


    d.

  • Més enllà de la guitarra[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-12-2014 | Valoració: 10

    Més enllà de la guitarra hi ha món, hi ha vida i esperança. Una il·lusió que no hem de perdre mai. Un bell i precís poema, concret i oxigenat. És igual que tan sols foren tres els presentats, el poema és preciós. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

260 Relats

1543 Comentaris

274054 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits
Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >