Cercador
Solcs humits
Un relat de: Lavínia- Compartir:
Posseïda
per milers
de dimonis
que escorcollen
en muntanyes
solcs xops
de desig,
nits i dies
esdevenen
fam de focs
que assoleixen
en moments
de tendresa
un joc pur.
( I... guaita
que simple
és tot!)
Comentaris
-
Sembla impossible...[Ofensiu]aiguasalada | 16-05-2007 | Valoració: 10
arribar al punt culminat, a fer el cim, a l'èxtasi amb una càrrega tan lleugera!
El missatge delicat i profund dels teus versos elimina les llargues i feixugues barreres que en la majoria de les ocasions no duen enlloc...
La cloenda del poema:
"... que simple és tot" missatge final i definitiu que t'omple de sensualitat.
Un plaer per gaudir al llegir-lo i tronar-lo a llegir diverses vegades.
Tornaré a visitar els teus relats.
Reb una abraçada càlida de la meva
aiguasalada
-
milers de dimonis[Ofensiu]atram | 26-02-2007
boniques imatges suggerides, picades d'ullet amb el joc de la construcció en repetida:
preposició que expressa relacions circunstancials de lloc. Allà on s'esdevé alguna cosa.
Però preval, per damunt de tot, el lligam de la puresa a la simplicitat.
Sincer i bonic!
atram
l´Autor
98 Relats
721 Comentaris
149189 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
El cor salvatgeés record i semblança.
Quietud avui.
Lavínia