Sóc aire

Un relat de: Naiade

Sóc aire que voleio feliç
aixeco estels i onejo banderes
transporto aromes,
faig ressonar sons.
Tan aviat acarono i refresco
com castigo amb fúria i ràbia l’ambient.
Breus estones de pau salven períodes violents.

Sóc aire lliure, soc presoner
llisco i em deixo anar per l’espai
gaudeixo transportant-me allà on vull.
De sobte i sense saber-ne el motiu
m’enlairo, faig giragonses i torno a baixar
m’enrosco, colpejo i xuclo el que trobo
per deixar-me inert quan la fúria ha passat.

Sóc aire lliure, sóc presoner...

Comentaris

  • magalo | 28-09-2017


    El teu amable comentari al meu poema "primavera" m'ha dut aquí per descobrir aquest bell poema de l'aire. M'encanta!

    Ens seguim llegint
    Marta

  • Natura [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-09-2017 | Valoració: 10

    Quin element més natural que l'aire ? Tota la seva força i tota la seva fragilitat en un magnífic poema. Una forta abraçada, Montserrat. A l'eix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

220 Relats

1537 Comentaris

182546 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com