~ si un dia em faltes tu ~

i sincerament m'arrepenteixo... m'encanta els punts de vista k li dones... (per cert la negació de color rosa es tan simple com un no... no te més explikació)
petonets*

que el destí de les teves mans..."

m'encanta com escrius, i em sento molt indentificada amb tot el que escrius. he de confessar-t que compartim la afició amb en Feliu Ventura, m'encanta les seves lletres, sobretot la de Recorda Respirar... un petó i segueix així siusplau!

aquest seguit de pensaments que vas desgranant, tot esperant que mai no arribi aquest dia en "el qual em faltis tu"... Tot un pom de desigs que t'apropin a aquesta persona estimada, per finalment dir, en aquest parell de versos colosals:

"...
Sentir-te fora dels somnis
i viure't en un món real".

Dofineta, has fet un altre bon poema. Sentit i emocionat. Expresses amb claredat i molt sentiment tot el que esperes trobar en la persona estimada. Bon poema!

I gràcies també per les teves paraules, sempre abundants i generoses. Darrerament veig molts comentaris teus a altres relataires i et felicito també per això. La manera com els escrius i els sentiments personals que hi exposes em fan creure que estàs en una etapa molt feliç de la teva vida, o al menys, jo hi veig molta esperança. Pensa que ja fa força temps que ens "veiem" per aquí, i d'una manera o d'una altra, ens anem coneixent una miqueta, oi?

Petonets, dofineta, m'encanta veure't tot sovint per aquí i que vagis publicant amb tanta freqüència. És bon senyal, vol dir que tens moltes coses a dir!

Fins la propera!

Ei, maca!!! Que sóc conscient que et dec frases, ehh...
Però ara estic d'examens i no tinc temps de buscar-ne, ara que he passat un momentet per aquí dic: vaig a dir-li que no me n'he oblidat!
Un petonet

Avui m'estic quedant més estona que mai llegin-te eh... llàstima que no hagi entrat abans :P

Bé, aquest, com gairebé tots, m'agrada per com descrius les coses, els llocs, els moments, per com transemts a cada paraula el que sents... És nota que ho sents molt profundament i a més ho saps plasmar en el paper.

Ai, els somnis... i sempre esperant a que màgicament esdevinguin una realitat i ens transportin a el nostre món desitjat, feliç... De totes maneres, és bo somniar, tirar endavant amb les il·lusions que ens omplen dia rere dia i mai perdre l'esperança. Algún dia tot serà (o almenys quasi, no?) com ho hem idealitzat.

Doncs res més, ens seguim veient per aquí!

Bdjer

tot ho aconseguim, tot ho perfeccionem, tot és nostre, tot és fàcil i proper... és un estimar de paper...
però la realitat supera els somnis, apareix la carn, el ser, veure, sentir, tocar... però també el perdre i plorar.
En els somnis no es perd res, tot és gratis i imaginat...
ptons i una abraçada!
PD. uauau! quin montatge en la teva biografia, bestial!

viure
el millor dels teus somnis

la realitat pot ser millor
que el millor dels somnis



molta sort, viu molt bé

divendres em vaig biciar

M'he equivocat escrivint: volia dir-te que no deixava d'escoltar-la durant tot el dia...

...cançó, quan la vaig escoltar per primer cop em va enganxar, i no deixar d'escoltar-la durant tot el dia -bé, com quasi totes les cançons que m'agraden-.

M'alegra saber que no només sóc jo la que em menjo el cap amb aquests tipus de "tonteries", i que li encanta aquest tipus de música, la romàntica. Suposo que ja hauras llegit alguns dels meus relats... coincidim en temàtica general, no?

Una abraçada!

Sol_ixent