impuls

ens omplin d'inspiració, i després ens cal una expiració, i a voltes cal rebre una bona cleca que ens desperti els sentits, però que tot sovint ens porta a les portes (fronteres) de la nostra gran amistat amb tot allò i amb tots aquells que ens envolten, per què, a la fi, això és el que ens queda de veritable, les bones amistats. I aquestes bones amistats no sempre les pots veure cada dia, però sols de saber que hi són, ja vius més a tocar d'aquell cel utòpic que ens ajuda a viure. Hi ha altres necessitats més tàctils, però això ja són figues d'un altre paner.

Felicitats pel poema, ens en deixaràs llegir algun més? O haurem d'esperar el proper recull? Si és així, esperarem...

Una abraçada gems!

Ferran

m'ha agradat moltissim!

Per cert, tinc un dubte existencial q potser tu el sas respondre. Quan vegis això, m'ho faràs saber?

Una abraçada!

Hui és més bonic amb la teua sorpresa.
El poema Plural:::::preciós per allò que soimbolitza
Besets
pura maria

Com bé dius, fruit d'uns moments d'inspiració, d'impuls. S'ha d'estar molt despert per agafar-la al vol, i treball per retenir-la i després polir-la. La vivesa que et caracteritza et facilita la primera part. Els teus versos expiren energia.

Gràcies kispareta, per les paraules i la font de la meva, diguem-ne, inspiració: el teu fotomuntatge.

... a mode de batzegades o de cops de mall ben dirigits...És com una onada sobtada que refresca els alès o, almenys el meu alè.
M'agrada el ritme sense treva que desprens i la força d'unes rimes que però no soterren el missatge, allò que vols dir: clar, contundent, amb pinzellades de reflexió...
----

Jo també crec amb l'impuls de la inspiració com a forma genuïna, sincera de comunicació i d'expressió artística (A mi també em passa el que dius i corre que correràs a escriure-ho ràpid com un llampec, a costa de que et tillin d'estrany o d'altres estigmes...). Però també crec que de cops cal pulir aquestes inspiracions, també crec en el treball i en el revisar-se un les obres constantment. Crec en aquest equilibri, però com una balança sempre em decantaria pel que és primer, o sigui la inspiració.
---

Bé, potser ens veiem per Sora (no he dit res perquè no és segur...). Serà, seria un plaer compartir part de la vostra obra... Si pujo a Sant Pere (de Torelló), segur que no hi falto...

Una abraçada i encantat !,
Fidel

p.s: perdona l'extensió. Au, siauuu !!!

M'agrada el teu impuls.
Respecte a la inspiració que tan bé descrius, tinc la sort o la desgràcia de sentir-la molt intensament. Altra cosa es que fer amb ella o malgrat ella.

Serà aquella veu interior que diuen que totes les persones sentim si sabem estar en silenci i escoltar?

En l'horitzó dels meus temors
cerco peu, com a sortida
de mi mateix. Ara
em sembla difícil.
Tornarà.
La
I
N
S
P
I
R
A
C
I
O
. Be o malament, tot es propaga. :-)