CLETA

Un relat de: kispar fidu

La Cleta no era princesa de reis, fades ni dracs. Vivia en un petit poble de les afores de Rodamóns. La seva família era recol·lectora des de feia generacions, treballaven als camps fruiters de Tres Termes.
Era la petita de tres germans. Ajudaven als pares des de petits: primer a l'hort de casa aprenent de la mare, sols, quan el gran ja podia tenir cura de la resta i un cop assolida l'edat, els dos grans recollien fruites a les terres.

A la Cleta encara li faltaven un parell d'anys per ser cridada a treballar pel regne. Li agradava cuidar l'hort, però res comparat amb les escapades al bosc. Sempre que podia s'hi endinsava. Estimava la natura i tot el que transmetia: caminar fins al cim Costerut, banyar-se al riu, córrer rere els conills... Què hi hauria passat el turó? Al poble ningú s'endinsava més enllà. El temps dedicat a la collita era molt i el dia passava massa ràpid.
Havia escoltat del seu avi grans històries i aventures sobre altres terres. Des de llavors sempre somiava en el dia que podria arribar tan lluny, sortir a l'aventura i descobrir.

Amb la resta de nens del poble sovint jugaven a córrer perseguint la pedra que ells mateixos colpejaven. Mentre volava a gambades pensava en la velocitat que agafava la pedra. Com rodolava, sense aturar-se, sobre ella mateixa... una i altra vegada. Seguir el seu moviment seria increïble. A la nit un únic pensament se li repetia una i altra vegada: imitar aquell moviment circular que no tenia pausa.

A finals de mes arribava una comunitat provinent d'un poble llunyà. Estava ansiosa per veure'ls. Com serien? Mai havia vist ningú de fora. Serien com ells?
Aquell dia es va llevar ben d'hora, quan el Sol encara no havia tret el cap. Esperava amb delit l'arribada. Abans que el Sol marqués el migdia, va sentir com algú s'aproximava i va córrer a apropar-s'hi. Uns animals molt grans, esvelts i de fortes potes arrossegaven caixes de fusta sobre cercles que giraven i giraven! Eren quatre aparells, tots subjectats sobre aquells cercles que imitaven el moviment circular de les pedres! El pensament li volava de pressa.

Van estar tot el dia compartint experiències i la Cleta no baixava dels carros en cap moment. El Lucas, amb qui va fer amistat, va explicar-li tot sobre la roda, els carros, els cavalls i el que hi havia al seu país. Ella al·lucinava.
A la nit no podia dormir, no parava de donar-hi voltes. Existia un enginy com aquell! A Rodamóns no tenien cavalls, però, i si fos ella qui movia les rodes? La idea l'apassionava i li era impossible deixar de pensar-hi.

L'endemà va oblidar-se de l'hort i va escapolir-se al bosc per seguir ideant el seu somni. En Lucas li havia aconseguit un parell de rodes i la Cleta buscava qualsevol element que pogués donar forma a la idea que li rondava la ment: un aparell per desplaçar-se que ella mateixa pogués moure! Les rodes li proporcionarien el moviment, la velocitat, la llibertat. Necessitava també poder guiar-les, dirigir-se cap a on ella volgués.
Caminava mentre el seu pensament no parava. Va agafar fusta, pals i tot el que pensava que podia servir-li. Abans de que es pongués el Sol, els dos van començar a unir els pals amb cordes, lligant i deslligant, provant i imaginant. L'origen del moviment que els podria fer lliures. El Sol anava finalitzant el seu recorregut i el dia era a punt de donar pas a la nit. Tenien una estructura prou ferma per aguantar el pes d'un d'ells i subjecte a les dues rodes. Només faltava pensar com moure-la i poder dirigir-la.

Al vespre van explicar el seu invent al cap de la comunitat d'en Lucas. Ell va somriure i els va prometre ajudar-los l'endemà. Els dos es van llevar abans que el gall cantés i van córrer a despertar-lo. Van sortir per acabar aquell projecte que estava a punt de prendre vida.
La nit anterior, quan els vailets li havien explicat el seu objectiu, va recordar-se d'un invent semblant que el seu rebesavi li havia revelat abans de morir. Havia estat tota la nit rumiant-hi i tenia força clar com anava. Havien d'instal·lar alguna palanca giratòria que es pogués impulsar amb els peus. Els tres es van posar de nou a unir i desunir pals per a poder reproduir el que tenien al cap.

Van estar muntant, desmuntant, movent i removent, fins que passats uns dies; en posar-se el Sol, els tres van mirar-se, i sense saber com expressar-se van esclatar a cridar... ho havien aconseguit!
Una estructura subjectant les dues rodes, una davant l'altra, amb la palanca central unida a la de darrera mitjançant una cadena metàl·lica, un travesser a la part superior del davant per poder menar-la i un coixí sobre la part posterior on poder asseure-s'hi. Feia goig!

El cap va oferir a la Cleta, la gran creadora d'aquell invent, pujar-hi.
Estava nerviosa, tants anys amb aquell somni rondant-li i ara el tenia a les mans. Va seure-hi, i mentre ells dos subjectaven el manillar on posava les mans, ella impulsà amb força un dels pedals mentre l'altre seguia el moviment. Les rodes giraven i giraven. No podia descriure la llibertat que sentia! De seguida va trobar-se segura i va agafar embranzida. Controlava la direcció amb el suau moviment de les mans, la velocitat amb el pedalar dels peus, i els somnis li fluïen a vol d'ocell.

S'endinsà cap al bosc i va rodar sense parar, amb un somriure que no podia esborrar.
Aquell dia va ser l'inici d'una llibertat que no es pot explicar. L'has de pedalar.

Pedalar per la vida.

Comentaris

  • Informatiu[Ofensiu]


    Com a participant de l’última edició del Concurs ARC de Contes Infantils, ens plau comunicar-te que hi ha en marxa un nou certamen literari, endegat des de l’Associació de Relataires en Català, amb aquest mateix gènere: conte infantil.

    Pots llegir les bases de la convocatòria del “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques” en aquest ENLLAÇ.

    Anima’t a escriure un conte! Deixa volar la imaginació! Participa-hi!

    Esperem el teu relat. Gràcies,

    ARC


  • la cleta és[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 22-09-2010

    l'inventora de la bici, que bonic.

  • Recordatori[Ofensiu]



    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    -enllaç directe cap a l'espai de RC on tens penjat el conte
    -nom i cognoms reals (en cas de ser menor d'edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l'Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs un acusament de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l'associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC


l´Autor

Foto de perfil de kispar fidu

kispar fidu

133 Relats

861 Comentaris

210431 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
si vols descobrir, reCREA


De l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.


Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.


Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).


kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo