Secret de professió

Un relat de: kispar fidu
El seu naixement ja va ser un secret. El van trobar no se sap ben bé quants dies després, a la vora d'un riu. La identitat dels seus pares mai va ser descoberta i els seus primers anys de vida els va passar discretament a la casa d'acollida. Era un nen introspectiu. Es mantenia distant, en el seu món interior.
Quan va tenir fer de raó, va abandonar aquella llar poc familiar sense fer massa soroll. Només les persones justes se'n van assabentar, sense esbrinar massa detalls de les seves intencions...

Va mantenir la seva discreció. Per allà on passava deixava el rastre mínim, sols el necessari. Ningú era capaç de dir-te'n quatre característiques d'aquell insòlit personatge. Era ben misteriós tot ell. No se sap amb exactitud quines terres va recórrer, on va habitar, què feia... Tot era un com un secret de cofre.

El temps anava passant, ni ell mateix sabia quants anys tenia! Vivia en l'anonimat, de vegades fins i tot personal. Quan algú provava d'intimar-hi, esquivava amb astúcia les preguntes i sense resultar mal educat, desapareixia.

L'enigma començava a escampar-se i la curiositat s'anava transmetent d'uns a altres. Però ningú era capaç de descobrir-ne res. Semblava un secret de professional.

Potser l'acció dels qui el van dur a la vida n'era l'origen, però per ell el secretisme era vocació, i ho feia a la perfecció.

Un dia va arribar la notícia, una notícia que per primera vegada no era secret: l'home més desconegut del planeta havia mort. Això sí, no se'n revelava res més: ni on, ni com... res. Només el fet: trobat mort.

Havia estat tan vocacional que del secret n'havia fet la seva professió. Un secret tant professional que conservà fins a la seva mort.

Comentaris

  • Un punt surrealista[Ofensiu]
    Calderer | 05-03-2011


    Un conte molt breu i surrealista...esperes un gran secret i al final no hi ha res. Irònic. M'ha agradat.

    Una crítica, comets en un error frequent (a mi també en passava), fas servir massa de forma incorrecta quan hauries d'utilitzar gaire:

    "Quan va tenir fer de raó, va abandonar aquella llar poc familiar sense fer massa soroll. Només les persones justes se'n van assabentar, sense esbrinar massa detalls de les seves intencions..."

    Per influència del castellà oblidem el genuï gaire i escrivim massa que en català té un altre sentit: sense esbrinar molts detalls de les seves intervencions...

    Salutacions

    Lluís

  • curiós[Ofensiu]
    Perestroika | 23-02-2011

    no és com els relats q em tens acostumada a llegir.Però m'ha agradat. Té les paraules justes, concises, i sobretot ben ordenades.

    Què diu, la Kispar? fa molt que no sé de tu..!

    Una abraçadota =)

  • Genial, [Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 20-12-2010

    morir pel secret, sembla gaire bé d'espies...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de kispar fidu

kispar fidu

133 Relats

866 Comentaris

188022 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
si vols descobrir, reCREA


De l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.


Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.


Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).


kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo