Sent

Entre llençols. Bruna, la mirada se li encén d'un roig desvetllat. De les penombres, impotent; aquí dins, a la ment. Li aflora la por, aquell rebuig i aquell dolor. La realitat se li torba i res hi veu a fer. La una, les dues, les tres...

Sense estels. Una foscor vaporosa guarneix un so constant i desconsolat als carrers. Dels fanals, rebrots de blau industrial esbossen una cortina de gotes fredes i trèmules. Un reguitzell de reflexos taronges a la pineda s'allunya al compàs funest d'una sirena que es perd a l'autopista.

De sobte un flash. Llampega a l'acte quan la pluja l'envolta i es tanca la porta al seu darrere. S'allunya; camina i fuig cercant la solució a aquesta esberlada a traïció. Un cop sec i un contacte, el carrer i la carretera; el so de la goma a l'asfalt.

I ho sent. Desfermada i cruel és dins seu. La tempesta li esquerda l'ànima i destrossa la raó, no pot fugir. A les entranyes, els sentiments el traeixen, el descomponen, el dobleguen, l'agenollen implorant cent vegades no patir. Un espectre li travessa l'estómac amb records que sent ara com cent mil claus oxidats. La ma se li separa sola del volant, impotent, simple física que no el guareix quan aquesta s'estreny sobre el jersei, damunt el cor. La cama li tremola, i desa el gas, sentint que arriba un esclat de sanglots que no podrà aturar.

La riera plora melangiosa un regalim d'aigua negre i bruta que ve de Lourdes. El seient de l'acompanyant és ple d'objectes inútils que ja no vol per a res. La pluja l'eixorda i l'envolta amb un miler de repics sobre el sostre del vehicle; fent-lo sentir més sol i incomprès. Pren el mòbil indecís, se'l mira i observa el nom de l'última trucada. A la fi, prem la tecla. El pengen.

-No, no, no... L'última vegada, si us plau, si us plau...- digué amb la veu esquerdada- Ho tornà a provar. Apagat... Un segon cop sec quan sortí del cotxe, ni tan sols notà la pluja al damunt. Les llàgrimes li copsaven els ulls i tot era borrós. Apressat a la ma sentia l'aparell que se li clavava segon rere segon a la carn. Com per instint, alçà el braç i acompanyat d'un crit de dolor i desesperació, estampà el telèfon al terra d'un sol cop, rebentant aquest en desenes de trossets que s'escamparen per l'asfalt mullat.