Sense vida

Un relat de: Queca

Et van engendrar sense el teu consentiment.
No et van preguntar pas si volies néixer,
Però et volien donar la vida amablement,
I desitjaven veure't créixer.

Et vas anar formant,
Cada dia eres més persona,
Els teus pares et varen anar estimant,
I penaven en tu a tothora.

Poc sabien ells el teu futur.
Poc sabien que no veuries la llum del dia,
I que a la teva mare,
I costaria la vida.

Ja mai sabràs el que és viure,
Mai sentiràs l'aire viatjant dins dels teus pulmons,
Mai comprendràs el que és riure,
I no descobriràs altres móns.

Tampoc coneixeràs la misèria on hauries viscut,
Ni la mala sort de néixer en un país,
On la sorra fa de taüt,
I que sura suprimit pels rics.

Et duc a la memòria,
Ets el nen que no va néixer,
El nen sense història,
I que, a la vida, no va aparèixer.

Pocs saben de tu,
Ningú es preocupa,
Ningú coneix la teva situació,
I ningú actua.

Però no seràs l'únic,
Com tu n'hi ha molts,
Nens que es quedaran sense vida
Per culpa d'uns pocs.

Sense vida per no tenir mitjans.
Mitjans per dur-te al món.
Sense vida per no tenir uns sacs ben grans.
Sacs ben grans plens de calerons.

A tots els nens del Tercer Món que per no tenir poder adquisitiu sembla que no tinguin dret a la vida, ni la oportunitat de créixer.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Queca

Queca

108 Relats

751 Comentaris

153053 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Fisioterapeuta i pedagoga.

Lectora intentant escriure.

Enamorada de la literatura, d'estimar, del mar i a vegades, de la vida.

Nascuda al febrer del 87, treballo amb avis, que són el pou de sabiesa on intento aprendre cada dia quelcom nou (sobre ells, sobre la meva professió, sobre la vida, sobre mi mateixa).

Per què Queca? Lleigeix "Te'n vas anar".