Sense vida

Et van engendrar sense el teu consentiment.
No et van preguntar pas si volies néixer,
Però et volien donar la vida amablement,
I desitjaven veure't créixer.

Et vas anar formant,
Cada dia eres més persona,
Els teus pares et varen anar estimant,
I penaven en tu a tothora.

Poc sabien ells el teu futur.
Poc sabien que no veuries la llum del dia,
I que a la teva mare,
I costaria la vida.

Ja mai sabràs el que és viure,
Mai sentiràs l'aire viatjant dins dels teus pulmons,
Mai comprendràs el que és riure,
I no descobriràs altres móns.

Tampoc coneixeràs la misèria on hauries viscut,
Ni la mala sort de néixer en un país,
On la sorra fa de taüt,
I que sura suprimit pels rics.

Et duc a la memòria,
Ets el nen que no va néixer,
El nen sense història,
I que, a la vida, no va aparèixer.

Pocs saben de tu,
Ningú es preocupa,
Ningú coneix la teva situació,
I ningú actua.

Però no seràs l'únic,
Com tu n'hi ha molts,
Nens que es quedaran sense vida
Per culpa d'uns pocs.

Sense vida per no tenir mitjans.
Mitjans per dur-te al món.
Sense vida per no tenir uns sacs ben grans.
Sacs ben grans plens de calerons.

A tots els nens del Tercer Món que per no tenir poder adquisitiu sembla que no tinguin dret a la vida, ni la oportunitat de créixer.