Sense rastre de desencís

... ja no només em queda el cel humit de rosada,
ni els camps frescos d'herba recentment tallada,
ja no només em queda de tu aquest somriure nou
sense rastre de desencís.

També em queden per sempre marcades
les paraules, més que dites, endevinades,
i els batecs d'un cor, malgrat els dubtes, enamorat
sense rastre de desencís.

Em queda encara la suau fragància del demà...