Sense estimar...

Un poema breu però contundent que emmarca una gran veritat: si no estimem, no som res. Perquè sense amor no hi ha vida...
M'han encantat les paraules que has triat, i juntament amb la pintura que has afegit... una passada.
Continuaré llegint-te! :) Una abraçada,

Marta.

Continuo amb les lectures que tenia per descobrir i em trobo així davant aquest poema breu que, aprofitant al màxim els diferents elements integrants de la curiosa pintura, llença un missatge diàfan i contundent en pro de l'amor.

Llegit a sota de la imatge té un sentit ple, però independentment d'ella, també, la qual cosa li afegeix un mèrit que t'atribueixo plenament.

I tornaré...

Amb el cor en marxa, t'envio una abraçada,
Unaquimera

que clou la gran veritat. Sense amar, res no existiria, car res no hauria estat fet. En la mesura que amem, més amor rebem, amant, la font no s'estronca.
El verb amar és de gran força i ha caigut en dessús. Des d'aquí el reivindico.

Una abraçada amb caliu
Joanalvol

M'agrada el pintor i m'agrada aquest poema teu.

Sense estimar és dificil que poguem sentir el que cal per continuar vivint, escrivint,... Li dic que SÏ a la teva composició.

Gràcies, també, per continuar-me llegint.

...estem buits, falta energia i força.
M'encanta!
Una abraçada

per les teves paraules, ets molt amable i m'animes molt de debò, jo del teu poema, com sempre ja saps que els trobo magnífics, per això encara valoro més els teus comentaris...
una gran abraçadota
joan

Un poema breu i concís, però amb un missatge clar que jo diria és EL missatge més important que podem donar o rebre en aquesta vida. De fet, és una sort poder fer aquesta descoberta com més aviat millor, i millor tard que mai. A mi em va fer despertar una frase, em sembla que és d'Eric Fromm: "L'home resta sol excepte en la mesura en què pot ajudar els altres". I la forma externa i el resultat d'estimar, és ajudar.

Una forta abraçada i molt bon cap de setmana.

Quim