Saps que em costa viure sense tu

Un relat de: jOaneTa

Saps que em costa molt viure sense tu
I l'únic culpable d'això ets tu
Vas ensenyar-me com estimar
Però no vas ensenyar-me com oblidar

Això potser ja ho has sentit
Segurament algú ja t'ho ha dit
Però és el que sento en aquest moment
No penso callar mai més el que sent

Sé que no ha sigut culpa meva que em diguessis adéu
Sé que jo no era qui no apreciava lo meu
Sé que per molt que t'estimi això no canviarà
Sé que no saps qui ets ni qui seràs

Em costa molt aixecar-me d'on he caigut
He arribat a pensar que m'has vençut
Però per sort he raonat i me n'he adonat
De que tu mai m'has estimat

Van ser mesos de ciència ficció
Escenes que només es veuen a la televisió
Històries que ni tu et creies
Tot i així me les deies

No ploraré més per no tenir la teva mà
Ara així me'n podré anar
Sense dubtar pel que puc deixar
Per sort tot va acabar

T'estimava i encara t'estimo
M'odiava però ja no m'odio
Ara sé que qui val sóc jo
I ja només m'importa això

Comentaris

  • ullsdexocolata | 10-08-2010

    Què dur és el camí que hem de reprendre per tal d'oblidar allò/aquell que més estimem!
    Els records són l'única cosa que ens queda després de tot. Som capaces de transformar aquella ira, aquell efusiu amor, aquella ràbia per poder oblidar; i ficar-ho tot a un sac, ben estret. La més bona casualitat o sort és que aquests puguin arribar a convertir-se en els bons records dels que m'has parlat. Així podrem substituir tots els sentiments inicials que ens tanquen en banda i no ens deixen pensar amb total llibertat per a donar la benvinguda al retorn de la vida, la que sempre ha estat nostra, i poder gaudir cada cert temps de tots aquells records que anem recopil·lant amb l'experiència.

    -

    Cal gaudir el moment de la "ciència-ficció" i saber tocar, després, de peus a terra un altre cop. De vegades caiem, però no dubtis mai que amb l'ajuda dels teus i amb cert optimisme podrem tornar a disfrutar del paisatge més meravellós.


    PD: mallorquina??? Encantada d'haver-te trobat! Seguiré llegint-te.

    Besades

  • La cicatriu [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-06-2009

    que deixa un amor perdut desapareix quan arriba un altre amor i tu ets molt jove i t'arribarà, encara que , de moment, et sembli impossible.
    Et desitjo tota la felicitat del món, no només avui, sino sempre.
    Felicitats! Una abraçada, Joaneta!
    Nonna_Carme

  • rasablanca10 | 14-04-2008 | Valoració: 9

    algú em va dir un cop que l´amor és el més imprevisible que hi ha..
    sense dubte, tenia raó
    així i tot, sovint fa mal.. però ens hem d´armar de coratge i mirar endavant..
    :)

    et posaré als preferits,
    un petó!

  • L'oblit...[Ofensiu]
    Kyra | 17-02-2008

    S'ha de ser forta per a oblidar... però encara més per seguir endavant.
    No et desanimis i segueix, sense dubtar.

    M'ha agradat el teu escrit.
    Fins aviat

    Kyra

  • quan les paraules eran buides,[Ofensiu]
    Avet_blau | 13-01-2008 | Valoració: 10

    Caiguda a la trampa de l' amor,
    es tan difícil de sortir-ne ilés.
    perque no serveix de res estimar,
    si no ets estimat,
    al contrari, es pateix mes,
    i et sents culpable, de tot.

    Quan les paraules eran buides,
    (perque sovint ho son),
    vas deixar de creure.

    Les ferides poden curar
    però la perdua del amor, deixa cicatriu.
    Avet

  • és dur...[Ofensiu]
    ukola | 13-01-2008

    llegir unes paraules, unes frases escrites per algú alié a tu, i sentir-te parlar a tu mateixa o sentir parlar a gent tant propera a tu... es dur poder entendre que significa cada paraula llegida...
    m'ha agradat, com tots els que he llegit teus :)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

97435 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.