Desesperació

Perque llegir-te sempre em comporta veure'm retratada en les teves paraules, com si fossin vides paral·leles no deixes de descriure les situacions que jo també visc.
tot son sentiments, els portem a dins som nosaltres qui em d'aprendre a controlar-los i dominar-los i evitar que ells ens dominin, és díficil, molt dificil prou que ho sé, però s'ha d'intentar i a poc a poc ho anirem controlant.
feia temps que no venia per aquí.
un bes molt especial!

Una vegada vaig proposar a una persona que parlava de "desesperació", un joc.
Li vaig dir... treu lletres a aquesta paraula. Va treure DES..... i va escriure ESPERACIÓ.
ESPERA..... no esperis... marxa de la sala d'espera.
I em va preguntar... i què faig amb CIÓ....?
Suggereixo.... SUPERACIÓ.
Va riure i va funcionar. I va afegir MOTIVACIÓ... i várem riure tot dos.

Ànims Joaneta... Pensa que a vegades són necessaris aquests moments d'angoixa i desesperació... i pensa, que afortunadament tot passa, els moments dolents també...
En relat descrius molt bé els sentiments que t'angoixen...

des d'aqui per superar aquesta desesperació!
Crec que tots ens hi hem sentit aixi alguna vegada, tu ho has sabut descriure molt bé.
Però no deixis que les llagrimes t'ofeguin!! Tanca els ulls i recorda les promeses plenes d'optimisme de l'altre relat!

... Que la vida és molt puta i és amb patiment que ens fa més fort i ens ajuda a definir-nos com a persones.

Com va dir Einstein:

" La crisi és la millor benedicció que pot succeir-li a persones i països perquè la crisi porta progressos. La creativitat neix de l'angoixa com el dia neix de la nit fosca.
És en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies.
Qui supera la crisi se supera a si mateix sense quedar "superat". Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més als problemes que a les solucions. La veritable crisi és la crisi de la incompetència. L'inconvenient de les persones i els països és la mandra per a trobar les sortides i solucions. Sense crisis no hi ha desafiaments, sense desafiaments la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits.
És en la crisi on aflora el millor de cadascun, perquè sense crisi tot vent és carícia. Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En comptes d'això treballem dur. Acabem d'una vegada amb l'única crisi amenaçadora que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la".

Ànim, que d'aquesta en sortiràs!

Veig que tu no has abandonat això d'escriure, jo ho vaig deixar, pero he tornat.
El relat, molt bé. I no t'amoïnis, que la felicitat sempre retorna. Ja saps que això de sofrir, és perque realment valorem els moments en que esteim bé.
Vagi bé!