Desesperació

Un relat de: jOaneTa

M'enfonso... les llàgrimes tornen a aparèixer de nou. Lluito per frenar-les però quelcom dins meu m'estreny i em fa mal...
En moments així és quan necessito escoltar-te, sentir la teva veu dient-me que tot va bé i que això no és res més que un petit tram de ràpids i rompents dins el riu que governa la meva vida.
Necessito que m'ajudis.. no sóc capaç ni tan sols de relaxar-me, de deixar sortir aquest sentiment que m'està menjant per dintre... no sé si és odi, ràbia o decepció però m'està matant...
Em costa respirar, no veig les lletres que estic dibuixant ja que les llàgrimes entelen els meus ulls... no sé com reaccionar, (estat d'ansietat 70%), ara més que mai voldria anar-me'n...
Feia molts anys que la paraula felicitat no formava part del meu vocabulari, que els somriures no eren un complement magnífic pel dia a dia, que la tristesa era el meu uniforme... Semblava que tot havia canviat, que podia cridar fort: SÓC FELIÇ!, que lluir somriure em bastava per sentir-me guapa, que la tristesa s'havia perdut dins algun racó de la rentadora... però avui la felicitat s'ha escapat amb el vent, el somriure s'ha tornat a capgirar i la tristesa ha tornat a embolcallar-me.
Ara agafaria qualsevol avió amb qualsevol destí... no voldria tornar aquí... em quedaria on fos per a que tot això no acabi amb jo.
Vull desaparèixer... estar un temps a soles amb jo... vull deixar anar aquesta desesperació que ara mateix m'ofega. M'ha robat l'aire i m'ha regalat les llàgrimes que em glaçen la galta mentre cauen cara avall... llàgrimes salades, plenes d'angoixa i dolor...
Feia temps que no tenia aquesta sensació i ara no sé com allunyar-la de mi un altre cop, com tornar a somriure com si això hagués estat un trist malson...

Comentaris

  • Reflex constant[Ofensiu]
    ukola | 08-09-2009

    Perque llegir-te sempre em comporta veure'm retratada en les teves paraules, com si fossin vides paral·leles no deixes de descriure les situacions que jo també visc.
    tot son sentiments, els portem a dins som nosaltres qui em d'aprendre a controlar-los i dominar-los i evitar que ells ens dominin, és díficil, molt dificil prou que ho sé, però s'ha d'intentar i a poc a poc ho anirem controlant.
    feia temps que no venia per aquí.
    un bes molt especial!

  • Sobren lletres[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-08-2009 | Valoració: 10

    Una vegada vaig proposar a una persona que parlava de "desesperació", un joc.
    Li vaig dir... treu lletres a aquesta paraula. Va treure DES..... i va escriure ESPERACIÓ.
    ESPERA..... no esperis... marxa de la sala d'espera.
    I em va preguntar... i què faig amb CIÓ....?
    Suggereixo.... SUPERACIÓ.
    Va riure i va funcionar. I va afegir MOTIVACIÓ... i várem riure tot dos.

  • escoltem sempre les nostres bones sensacions[Ofensiu]
    Lèvingir | 28-08-2009 | Valoració: 10

    tenen la solució per les dolentes

    Lèvingir

  • crohnic | 27-08-2009 | Valoració: 9

    Ànims Joaneta... Pensa que a vegades són necessaris aquests moments d'angoixa i desesperació... i pensa, que afortunadament tot passa, els moments dolents també...
    En relat descrius molt bé els sentiments que t'angoixen...

  • Anims i forces [Ofensiu]
    Nyanga | 25-07-2009

    des d'aqui per superar aquesta desesperació!
    Crec que tots ens hi hem sentit aixi alguna vegada, tu ho has sabut descriure molt bé.
    Però no deixis que les llagrimes t'ofeguin!! Tanca els ulls i recorda les promeses plenes d'optimisme de l'altre relat!

  • Coratge...[Ofensiu]
    annayansi | 15-07-2009 | Valoració: 8

    ... Que la vida és molt puta i és amb patiment que ens fa més fort i ens ajuda a definir-nos com a persones.

    Com va dir Einstein:

    " La crisi és la millor benedicció que pot succeir-li a persones i països perquè la crisi porta progressos. La creativitat neix de l'angoixa com el dia neix de la nit fosca.
    És en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies.
    Qui supera la crisi se supera a si mateix sense quedar "superat". Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més als problemes que a les solucions. La veritable crisi és la crisi de la incompetència. L'inconvenient de les persones i els països és la mandra per a trobar les sortides i solucions. Sense crisis no hi ha desafiaments, sense desafiaments la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits.
    És en la crisi on aflora el millor de cadascun, perquè sense crisi tot vent és carícia. Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En comptes d'això treballem dur. Acabem d'una vegada amb l'única crisi amenaçadora que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la".

    Ànim, que d'aquesta en sortiràs!

  • just one breath | 15-07-2009

    Veig que tu no has abandonat això d'escriure, jo ho vaig deixar, pero he tornat.
    El relat, molt bé. I no t'amoïnis, que la felicitat sempre retorna. Ja saps que això de sofrir, és perque realment valorem els moments en que esteim bé.
    Vagi bé!

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

97435 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.