somia i guadeix de la vida

Un relat de: jOaneTa
Xisclen d'alegria els teus ulls menuts,
resonen les paraules d'un discurs perdut,
eres qui esperavem amb regust intrigant,
ets qui ens demostra que cal seguir lluitant.

Perquè regales somriures que no t'han demanat
perquè alimentes la vida dels que t'han acunat
i és que si no gaudeixes ara de la vida, ara que ets un infant,
no podràs amb la malícia que viu al món dels grans.

Recorda sempre aquell dia en que vas aprendre a caminar,
un peu i després l'altre, no deixis mai de somniar.

Comentaris

  • em fa pensar[Ofensiu]
    Flordolça | 05-01-2011 | Valoració: 9

    m'ha fet reflexionar sobre els problemes de la vida i el pas del temps.
    Està molt bé!

  • Malauradament,[Ofensiu]
    aleixvb | 15-12-2010

    com dius, la bondat dels 1ers anys de vida es perd al fer-se gran.

    "Perquè regales somriures que no t'han demanat" sembla mentida que, com més gran et fas, menys ho fas, això.

    El poema genial, m'ha fet recordar i preguntar!

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116149 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.