perfecte, com tots, com sempre
sempre gaudeixo de llegir-te, de veres, és un goig.

un petó!

Bocabadada.
Perfecte, com sempre.

És un vertader art el que tu posseeixes, l'art de transmetre.

Enhorabona!

Et seguiré llegint.
Un petonàs!

T'he tornat a llegir..
i m'he identificat molt amb aquest relat.

Jo conec aquesta sensació, mirem per tot, cercam, sembla que els ulls no són suficients per poder observar tot el que ens envolta... cercam i cercam.. però res, no ens topam amb el seu rostre..
ell no hi és.

Molt bo!

Un petonàs!

És tan cert... que n´és de difícil topar-se amb un somriure quan es passeja pel carrer...
Les persones van d'aquí cap allà sempre amb cares que em produeixen una sensació a mig camí entre por i llàstima.

Tant de bo tots ens carregàssim d'il·lusió i sortissim somrients allà fora, a saludar el món que ens està esperant.

Enhorabona!

Et seguiré llegint.

Un petó!

Quanta tendresa!
Un relat preciós.

Has dibuixat un somriure al meu rostre en un instant, com per art de màgia.

Enhorabona, i endavant!

Un petonàs!

No puc dir gaire cosa dels teus relats,
sempre em deixen sense paraules.

Fantàstic, com sempre.

És un honor que m'hagis llegit. n'estic molt contenta.

Seguiré els teus relats d'aprop!

Un petonàs!

molt simbòlic...
ens passem la vida seguint a les fosques a la persona que estimam, sense cap certesa, sense direcció.. tan sols, estam allà, seguim allà
però sempre hem de saber quan aturar...
llàstima que sigui tan complicat renunciar a les il·lusions que es fan durant el camí..

molt bo!
enhorabona!

com sempre... fantàstic

la vida dóna moltes voltes, tots canviem
ahir ens veiem amb la corona al cap i avui recollim els trocets d'esperance que hem perdut..

però el temps sempre passa, oi?
i els records no són més que això, records.

enhorabona!
un petonàs!

vaja.. de cada cop em meravelles més eh!

jo penso que el record d'una persona o d'un bon moment sempre és una companyia, et fa sentir menys sola.. aquest record té tanta força que fins i tot pot dibuixar-nos un somriure o alegrar-nos petits moments del dia
però malgrat tot, a vegades no poder deixar de recordar és un malson..

molt bon relat
enhorabona!

no tinc paraules..
aquest poema.. uf..
em sento molt identificada
és com si algú s'hagués ficat dins la meva pell i l'hagués escrit de la forma més bella possible

és fantàstic, de debò

enhorabona!
un petonàs!

i que n'és de difícil oblidar, intentar deixar enrere.. o fugir de l'adicció de l'amor

però pitjor és encara haver-se de resignar a l'oblit, haver d'acceptar que algú ja ens ha aparcat en el racó del passat i dels records

molt bo
enhorabona
i endavant!

m'has fet passar un molt bon moment llegint aquest relat, les anècdotes han dibuixat un gran somriure al meu rostre

has sabut copsar també l'esforç que han de fer tots els components d'un grup de teatre per complir el seu objectiu i aconseguir que una obra surti perfecte, i la feinada del director, que sovint es poc reconeguda

molt bo
enhorabona!

m'encanta..
em produeix una enorme sensació d'identificació..
em sento tal com descrius en aquest relat..
la bogeria de l'amor.. com les persones que t'estimen i t'aprecien et volen fer entendre que és millor deixar enrere aquell qui no et sap estimar, i com aquestes paraules sonen buides.. perquè tanmateix no li podem dir al cor el que ha de sentir.. i tampoc volem deixar d'amar.. és com una adicció
i com evocant records et pots sentir més aprop d'ell..
en fi..
un relat prfecte.

enhorabona
i endavant!

pel comentari! sempre em dóna ànims llegir paraules de suport! :)

ja tenc ganes de llegir alguna cosa més teva,
aquest relat em va deixar amb molt, però molt bon gust de boca!

un petonàs!
i endavant

m'encanta.
senzill, elegant, directe.
molt bo.

un petonàs!