Roba estesa

Pell estesa dialogant amb el sol... la roba que li va ser companya, que la fregava i es sentia impregnada de la suau aroma del seu desig, del seu anhel furtiu, del seu improductiu delejar, ara és una taca de color en el cel, al sol, exposant la visió que només una mirada tan inquisitiva i profunda com la teva, que només una veu tan deliacda com la teva, pot transcriure a la pervivència enigmàtica dels mots.
Un eptó,
franz

Mira que es desgraciada i sola i trista la roba estesa. I mira que se'n esten de roba a tot el món. I ningú l'hi fot ni cas. S'agafa quan està seca i ens la posem sense planxar moltes vegades i ...ni cas, però l'has fet entrar al món de la poesia amb uns versos que si ella pogués parlar t'ho agraïria. I potser quan te la posis d'ara en endavant(ens la posem...), encara la trobaràs amb alguna goteta de aigua...que serà un llagrimot que t'ofereix, per l'emoció de recordar-t'en d'ella.

Deus tenir quelcom a dins de tendre somniseva, que has pujat una cosa(n'estem revoltats de coses) completament insipida i inerte, a la categoria del lloc mes alt...la poesia.

Has llegit l'oda a la cebolla d'en Neruda?.

Felicitats per fer-nos obrir una miqueta els ulls amb aquest poema tan encantador.

De l'embolcall extern a la consciència individual, de la roba estesa a la nuesa interior. Has fet un bell zoom des d'una imatge ben plàstica, el d'una multicolor tira de roba estesa a un paisatge molt més íntim, el d'un amor no correspost, el de la nuesa de la solitud amb uns reconfortants rajos de sol, això sí. Has anat despullant el poema a mesura que desplegaves versos i estrofes. M'ha agradat molt el recurs de mostrar com a nua la roba estesa quan no té un cos per omplir-la. D'allò més quotidià has fet delicada poesia. Gràcies per aquest mots, me'ls prenc com un regalet, en un dia de vent que asseca ràpidament la roba estesa.
Un petó.