Cercador

Llista categories

He oblidat el títol del relat

Un relat de: somniseva

Quan un s'aixeca del llit no sap què li prepara el futur. Pot pensar en què dirà i a qui, però el destí, no sap quan vindrà a jugar amb ell.
Però en realitat no volia escriure sobre això, perquè ara, en aquest precís instant, m'ha recorregut pel cos, aquell record que creia oblidat. I quin és? Ben bé no el puc descriure, ha estat el record d'un temps passat, però no per generalitzar, sinó un temps, el meu temps, la meva vida passada condensada en una sensació. D'alegria o tristor, és el que no sé esbrinar, possiblement les dues coses, tan barrejades que ni tan sols pugui veure la línia que les separa. Però l'adéu també ha de ser per a aquest record, el ara d'abans ja no és l'ara d'aquest precís moment. És abans, per tant, estem contínuament acomiadant-nos dels nostres presents, segon rere segon. No podem fer res per a que la nostra vida es quedi amb nosaltres, se'n va, definitivament i taxativament. No ens perdona cap moment, només ens deixa viure'l, un rere l'altre els nostres records es construeixen i es desconstrueixen.
Però això, tothom ja ho sap i ningú pot fer-hi res i perquè en parlo doncs? Perquè em preocupa? Doncs perquè voldria no deixar-me res en l'oblit. L'oblit de les petites coses, ens fa pobres cada dia més. No puc recordar les suaus pells dels meus fills quan encara no caminaven, no puc recordar com em miraven quan eren petits. No puc recordar tants detalls que en aquells temps m'omplien i ara, ón són?. Els busco, però no puc trobar-los. Els he perdut com l'adéu de les petites coses.
Però tornant al principi i el destí, jo no sabia que acabaria acomiadant-me dels meus records, sense resistència això sí, i ho he fet, qui ha estat, aquest destí juganer? O el meu propi oblit?.

Comentaris

Afegir comentari

Consciència[Ofensiu]
Puchini | 06-04-2008
El com i el perquè del present que no deixa de ser una crítica del passat i un ànim de superació en el futur.

Hem de tenir consciència i estar mes adherits al present ja que hem contribuït a crear-lo. El desig de tornar enrere, en el passat, per poder canviar quelcom llurs la teva vida? pot ser siguin els fantasmes del passat que no ens deixen viure el present sense cap angoixa?..

no permetem que les coses brutes del passat ens molestin al present, crema la brossa!!!!!
Potser l'única formade no oblidar...[Ofensiu]
franz appa | 06-04-2008
... sigui oblidar-nos de l'oblit. No és que vulgui fer un acudit. veuràs, es tractaria potser de vèncer l'angoixa de l'oblit, la por de perdre les coses de la memòria. Deslligar-nos del passat i submergir-nos en el present, que és en definitiva estar amatent al futur.
Ser conscients del que som, tanmateix, és conèixer el que hem estat, ja que l'únic que diferencia el temps passat del present és la capacitat d'actuar, la potència de l'acte, la possibilitat d'incidir en l'espai i la matèria (sinònims) que ens envolta.

En definitiva, mirant d'aclarir-nos: només podem sentir les coses en el present, però arrosseguem molts aprenentatges del passat per poder processar el cúmul de sensacions que ens asssalten en cada moment. Potser aquest sigui un petit elixir contra l'empobriment dels oblits de les petites coses que tan bé descrius.

Un petó,
franz
be![Ofensiu]
entortilligat | 05-04-2008 | Valoració: 10
Si tenim en compte que el passat es pot aconsseguir corrent mes que la llum, el passat, no es passat sinó que està present voltant per un altre lloc i amb els descobriments de la tecnologia moderna, crec que tard o d'hora els tornarem a trobar, no? Un altra cosa es que...els volguem trobar. Però seria una experiencia unika. Aixó si, no se'ls haria de poder canviar, sinó fotriem un lio acollonant. Així que no cal patir, doncs el passat HI ES encara!.
I si tenim en compte que 2+2 = 4, podriem pensar perque no = 5, 0 a 6...però aixó es un altra historia i val mes no remenar mes el cotarro, no creus?

Bromes a part, es un relat molt guai i m'has fotut remenar la closka d'una manera potser massa remenadora...

Ei, ei,...i el futur? que en fotrem ?

megapetons entortilligats i cia...

l´Autor

somniseva

38 Relats

54 Comentaris

42082 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Afegir a preferits

Biografia:

Vull ser una noia senzilla, amb paraules senzilles, però que la senzillesa tingui el poder de la maduresa.
Vull viure aprenent.

Us deixo el meu mail, per si em voleu escriure somniseva@hotmail.es

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >