LES MIRADES DE LES PARAULES

Un relat de: somniseva

No em diguis paraules
Quan vols acariciar-me
No em toquis
Quan vols mirar-me
No em miris
Quan no vols parlar-me

Deixa que la vida ens deslligui
I poc a poc
Aprendràs a dir-me
Que les mirades són més que paraules

Comentaris

  • Un subtil joc de mirades...[Ofensiu]
    franz appa | 08-03-2008

    ... proposa aquest curt poema, tan dens, però, d'idees. Realment, resulta sorprenent, perquè ens embolica sense quasi adonar-nos en una paradoxa. Els primers versos semblen conduir-nos a un cert silogisme lògic, però es trenca en el darrer vers de l'estrofa, quan introdueix la negació, que com que nega la'ordre en negatiu, surt en positiu. No sé si m'explico: és evident en llegir-ho, vaja.
    D'aquí que la mirada ha d'acompanyar les paraules. I, tanmateix, encara una volta a la clau ens fa saber a la segona i última estrofa de només quatre versos, que les mirades poden anar més enllà de les paraules.
    Deixant que la vida ens deslligui, i dient el que les paraules soles no diuen: cal l'ajut de la mirada.
    Es veu, sí, la subtilesa... és clar que aquí ens falta la teva mirada, somniseva, però ens arriba el missatge.
    Una abraçada,
    franz

  • Glup!!!!!!!!!!!!!!![Ofensiu]
    entortilligat | 08-03-2008

    Ara si k no se k fer, glup. glup. glup!!!!!!!.

    ...ni k dir, glup...

    però, es un poema genial!!!

l´Autor

Foto de perfil de somniseva

somniseva

38 Relats

54 Comentaris

41935 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vull ser una noia senzilla, amb paraules senzilles, però que la senzillesa tingui el poder de la maduresa.
Vull viure aprenent.

Us deixo el meu mail, per si em voleu escriure somniseva@hotmail.es